Música
Mariza
CANTANT
“L’art és tan important com una medicina”
Tot i que les seves incursions en el repertori d’Amália Rodrigues han estat constants des del seu debut, ara fa vint anys, no va ser fins just abans de la pandèmia, coincidint amb el centenari de l’anomenadarainha do fado, que Mariza (Moçambic, 1973) va decidir-se a gravar un disc sencer amb les seves cançons. Havent superat ja un període de sequedat creativa (“la pandèmia ha estat una cortina negra per a la inspiració”, confessa), Mariza es retrobarà dijous amb el públic català en un concert al Palau de la Música programat pel Festival del Mil·lenni.
Una pandèmia, una guerra... Creu que l’art, en temps com aquests, és més important que mai?
Sempre que passen desgràcies així, la cultura descendeix immediatament fins a la part més baixa de la piràmide. Però sense música, sense art, sense colors, sense sons... no es pot viure. L’art és tan important com una medicina.
Escoltava fado des de molt petita, però, no obstant això, no va conèixer Amália Rodrigues fins força més tard. Què ho explica?
Vaig comprar un disc de vinil seu quan tenia 16 anys, però no hi vaig entrar a fons fins que, amb 22 o 23, vaig retrobar-me amb el fado. Crec que és impossible parlar de fado, o de cultura a Portugal, sense parlar d’ella. La seva idea del fado era molt contemporània, però si no es canta Amália, si no se’n fa memòria, se l’oblidarà. El meu fill la coneix perquè jo sempre l’escolto a casa, però els seus amics ja no.
Ha gravat el disc al Brasil amb Jaques Morelenbaum, tota una institució.
Sí, ha treballat amb Caetano Veloso, Gilberto Gil, Sting... Buscava una mica la sonoritat del disc que Frank Sinatra va fer amb Antonio Carlos Jobim, que no envelleix i continua sonant molt actual. Tenia clar, també, que havia de cantar les cançons d’Amália a la meva manera, sense cap pretensió de fer-les iguals.
Per què Amália Rodrigues és a Portugal una inspiració tan gran per a tants artistes?
És com Camarón per als cantaores o com Paco de Lucía per als guitarristes. Van marcar profundament una forma d’expressió, van marcar la diferència.
Enguany, es compleixen vint anys del seu disc de debut, ‘Fado em Mim’. Balanç?
Ha estat un camí bonic en què s’han realitzat molts somnis, com ara actuar en llocs on mai no m’ho hauria imaginat. Cada dia, però, em sento més aterrida de pujar als escenaris, perquè, amb els anys, va creixent també un gran sentit de la responsabilitat.
Com?
Vivim en un món atroç on els diners cada vegada són més escassos. Són molt conscient, doncs, que la gent que em ve a veure ha invertit en mi uns diners i un temps, i satisfer-los, fer que aquell concerts sigui per a ells inoblidable, implica esforços i una gran responsabilitat.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
