“El món real i el virtual són cada cop més a prop”

Internet és vist sovint com una cosa dolenta i negativa. Jo vaig sovint contra corrent, i el que he volgut reflectir en aquesta pel·lícula és el costat positiu d’internet i la tecnologia. Per exemple, et pots connectar a nivell global, pots trobar problemes que estan ocults... He volgut mostrar els seus vessants positius.

Fa vint anys per a mi internet era esperançador perquè trencava amb el sentit comú que teníem fins aleshores i permetia crear una cosa completament nova. És amb aquest plantejament que vaig crear Digimon: la película. Ara estem en un punt en què el món real i el virtual són cada cop més a prop. Les coses dolentes que hi ha en la vida real són reflectides per internet. En aquest sentit solem dir que internet és dolent i negatiu, i no és així. És la societat i l’ésser humà, que tenen coses negatives i es reflecteixen a la xarxa. El que no ha canviat en l’època actual, i això em fa mantenir l’esperança per a les noves generacions, és que internet pot ajudar a canviar la societat.

M’atrau molt per la duplicitat. La bèstia té aquest doble vessant: de cara a l’exterior és un personatge violent, però en el fons és bo, té un cor molt gran. Internet també té aquesta duplicitat. Les persones en la vida real tenim una cara amable que és la que volem mostrar, però en el fons de dins nostre tenim una part que no mostrem a la societat, i de vegades es mostra a través de les xarxes socials o internet. Aquesta duplicitat és el que vaig pensar que permetria lligar bé el mite de La bella i la bèstia amb el món virtual en aquesta pel·lícula.

Per crear aquesta pel·lícula, en què les cançons són l’eix principal, vaig anar a Disney i vaig preguntar com ho feien. Em van explicar que normalment creen primer la cançó i a partir d’aquí fan l’storyboard. Això és perquè la cultura nord-americana està molt acostumada a crear música. A la cultura japonesa, la creació musical ens costa. És per això que el que hem fet en aquesta pel·lícula és crear cada escena i després compondre i adaptar la cançó a l’escena.

Un artista que no és criticat no és un artista. El que vol aconseguir és donar un missatge, transformar una societat, influir-la, i en el moment que provoques aquesta transformació evidentment que ets criticat. Si no, és que no estàs fent bé la teva feina. Per a un artista que tingui un missatge de fons, és important que hi hagi aquesta discussió.

Dels japonesos, Shigeyasu Yamauchi, Hayao Miyazaki, Katsuhiro Otomo... I dels nord-americans, Glen Keane, fa trenta anys que l’admiro.