Dona-li gas, ara i aquí

Òscar D’Aniello, l’home també conegut com Delafé, recorda perfectament com va ser el seu últim concert amb Helena Miquel, altrament dita Las Flores Azules: “I tant que el recordo! Va ser al Granada Sound del 2015. En aquell concert em vaig trencar com mai no ho havia fet en un escenari, anímicament i també físicament, perquè em vaig lesionar amb un trencament muscular al bessó, que és molt dolorós. Per tant, va ser un comiat amb molt de dolor, com de pel·lícula, i per això tenia com una espina clavada que ara em podré treure, ja que aquell deixarà de ser el nostre últim concert.” I és així perquè, gairebé set anys després, Delafé y Las Flores Azules tornaran avui a trepitjar junts un escenari, el de l’Auditori de Girona (21 h), on obriran la 10a edició del Festival Strenes i també una gira de reunió de 10 o 12 concerts –de moment n’hi ha quatre d’anunciats, entre ells el del Festival Cruïlla de Barcelona, el 8 de juliol– amb què el duet també celebra el 20è aniversari de la seva fundació.

Acompanyats per Las Trompetas de la Muerte –una banda amb saxo, trompeta, trombó, bateria, guitarra, cors i programacions–, Delafé y Las Flores Azules recuperaran en aquesta gira els èxits que van crear amb una fórmula infal·lible, barreja del rap heterodox d’ell i la veu melòdica d’ella, al crit uníson de “dale gas!”. Cançons com ara Mar el poder del mar, Enero en la playa, El indio i La Juani, la cançó que van fer per a la banda sonora de Yo soy la Juani, de Bigas Luna. A totes elles s’afegeix ara una nova cançó, amb un títol que és tota una declaració vital: Aquí ahora. “Ara no pensem si aquesta reunió tindrà continuïtat més enllà de la gira o si hi haurà un nou disc. La nostra visió és aquesta: estem aquí ara, i després ja ho veurem. Si la gira va bé, potser el disc acabarà sortint de manera natural. Però actualment tots tenim altres feines –l’Helena, per exemple, treballa a Catalunya Ràdio– i ara les compaginem durant un temps amb una cosa extra, perquè ens ve de gust i ens agrada molt, i ho fem amb molta llibertat.” Dels dos, Delafé és qui ha tingut més continuïtat en el món musical, amb la mateixa fórmula i dos àlbums autoeditats que, a pesar de la limitació de mitjans, han tingut força repercussió. Ara també interpreten un parell de temes dels discos de Delafé en solitari, com ara Lo más bonito del mundo i Mixtape, gravat amb La Bien Querida. “Sense la pandèmia segur que no hauríem tornat. El virus ens ha fet valorar més les coses. La vida és molt fràgil i, per tant, vam decidir que ara era el moment, perquè d’aquí a 10 anys potser no podrem fer-ho.” Paraula de Delafé.