Ens heu donat molta vida

Dissabte passat, el Festival Strenes va aixecar el teló amb un dels retorns més desitjats. Després de separar-se fa set anys, Óscar d’Aniello (Delafé) i Helena Miquel (Las Flores Azules) han decidit tornar a ajuntar-se als escenaris, i per deixar-ho clar van obrir la vetllada amb Volvemos a empezar de cero.

La rebuda no va ser calorosa, va ser pur foc. Tant ells com el públic van començar amb molta força, una energia que no va decaure durant les gairebé dues hores de concert. Quan un s’imagina un concert a l’Auditori, sap que acostumen a ser ordenats, tothom assegut i, en alguns casos, cap al final potser s’anima la cosa i la gent s’aixeca. Dissabte, va ser una nit mai vista a l’Auditori. Una celebració cançó rere cançó, un intercanvi mutu; es fa difícil dir qui tenia més ganes de ser allà, si els músics o el públic.

Semblava un final de concert en acabar cada cançó, ja que els aplaudiments no paraven, i en moments l’auditori rugia com si es tractes de l’estadi de Montilivi. Els somriures d’orella a orella en un ambient de pura joia i de deixar-se emportar per les lletres semblava com si la primavera hagués arribat a la ciutat “y no sabes lo bien que se sienta” (lletra de La primavera). Darrere els cantants, una secció de vent desenfrenada, especialment a Lo más bonito del mundo.

I en la força de la nit va arribar Aquí ahora, la nova cançó que simbolitza el retorn del duo. Una clara declaració d’intencions amb versos com ara “te he estado echando de menos” i “quizá no quiera parar”. I van deixar en evidència que s’han trobat a faltar entre ells, ells al public i el públic a ells. Tot i només presentar una nova cançó, va quedar clar que la seves cançons segueixen sent tan actuals com el primer dia, amb lletres que, tot i ser escrites fa anys, semblen indirectes al que pugui venir: Y empezar a perseguirlo de nuevo, No te dejaré nunca más o el clam Esto no se para.

No han parlat encara de què passarà després d’aquesta gira de retrobament, però si aquesta rebuda no els convenç a seguir fent nova música és difícil dir que ho pot fer. Va quedar clar que la gent tenia ganes de Delafé y Las Flores Azules, però també de concerts i de festivals com l’Strenes, un festival que comença amb molta força. Un concert per deixar de pensar i recordar les memòries viscudes amb les seves cançons; himne rere himne, van il·luminar els rostres dels assistents.

Els concerts acaben quan s’acaba la música. Tot i així, la nit de dissabte crec que encara dura en el record dels afortunats que la van poder viure.