Joana Serrat i Xarim Aresté: noves sonoritats

Era sessió doble, la de divendres al Black Music Festival : Primer amb la cantautora osonenca Joana Serrat, que ha personalitzat amb una sensibilitat especial pel folk i el country, el gènere musical americana. Per arrodonir-ho amb el cantautor de Flix, Xarim Aresté, que presentava a les comarques gironines el seu cinquè disc, Ses entranyes . Tant Joana Serrat com Xarim Aresté tenen una identitat musical pròpia i molt marcada. El valor afegit del concert de divendres a la nit al Centre Cívic de Sant Narcís va ser el de descobrir noves sonoritats en ambdós casos.

Joana Serrat va presentar el somni americà però també el desordre emocional que es palpa al disc Hardcore from the heart l’agost passat a Banyoles amb banda. Divendres va actuar amb la seva germana Carla, fent un duet inesperat , un caramel en boca. Bevent de dues fonts musicals oposades tenen un element comú: la subtilesa. Joana és el country intimista i Carla, el synthpop elegant.I divendres van agermanar-se amb una combinació, bonica i hipnòtica. Va ser com escoltar Hardcore from the heart des d’una altra dimensió, la d’un tamís electrònic i de sintetitzador amb la veu de Carla que no només acompanyava sinó que afegia més capes a la guitarra i a aquest paisatge sonor de carretera ampla que és el disc. Serrat va recordar el “bucle personal” en què es trobava el 2019 abans d’interpretar Demons. També van versionar Cremo per dins, el clàssic de Bruce Springsteen, amb suavitat i delicadesa. Com si avivessin un foc interior que es deleix per desfermar-se a la manera que ho fa aquest esperit lliure que és Xarim Aresté . Amb una banda més pensada pel jazz que pel rock, incloent dos trompetes i un contrabaix, no és que Xarim Aresté s’hagi tornat “exquisit” però les cançons Ple d’amor o Ja no hi ets reflecteixen aquesta nova sonoritat, reposada i alhora visceral. Així va ser el final de Fresqueta, amb una improvisació jazzística, o Un boig baixa del tren cridant, en què, més que cantar, declama com un poeta de la terra. I amb el contrabaix i les trompetes, La flor, Indomables o A l’univers li sua van sonar com a nous clàssics.