La col·lisió dels astres

The Beatles and India és una crònica històrica única de la perdurable història d’amor entre el conjunt de Liverpool i l’Índia, que va començar fa més de mig segle. Imatges d’arxiu rares, enregistraments, fotografies no vistes, testimonis oculars i comentaris d’experts juntament amb rodatges d’emplaçaments a tot l’Índia donen vida al fascinant viatge de George, John, Paul i Ringo des de la seva celebritat internacional a un remot asram de l’Himàlaia a la recerca de la felicitat espiritual i la meditació transcendental, cosa que va inspirar la seva composició creativa a partir d’àlbums com Revolver i el doble blanc. És la primera exploració seriosa de com l’Índia va donar forma al desenvolupament de la banda de rock més gran de la història i el seu propi paper de pont pioner de dues cultures diferents, una experiència de nexe fructífer entre Orient i Occident tractat de manera equitativa al documental.

El director Ajoy Bose era un adolescent rebel a Calcuta enamorat dels Beatles quan van arribar a l’Índia. Les seves grenyes i les flors psicodèliques pintades a la samarreta imitant els Fab Four conduïen baralles ferotges amb un pare tradicionalista. En una interessant peculiaritat del destí perquè mig segle després Bose estava escrivint Across the Universe - The Beatles in, llibre inspirat en la cançó de Lennon del disc Let it be. L’Índia ha volgut commemorar el mig segle del viatge històric dels Beatles a Rishikesh amb aquest film inspirat en el llibre d’Ajoy Bose. L’empresari musical indi britànic Reynold D’Silva ha pres ara la sorprenent saga dels Beatles i l’Índia, produint el debut com a director de Bose. Fent equip amb l’investigador cultural Pete Compton ha creat una presentació audiovisual que es distingeix dels nombrosos documentals de la banda, investigant el període més crucial de la seva evolució des dels joves rebels que imitaven les estrelles del rock americà a uns influents marcadors de tendències. The Beatles and India s’estrena avui a sales, conjuntament amb els directes Get back de Paul McCartney, muntats per Richard Lester, cèlebre director de les dues pel·lícules dels Beatles dels anys seixanta.

Parlem amb Compton i Bose de la incidència i el pont cultural que van representar els viatges. Hem de contextualitzar que l’Índia es va independitzar traumàticament per als britànics el 1948, vint anys abans d’aquesta comunió artística.  Ajoy Bose ens explica que “va ser un xoc, sí, l’arribada dels Beatles”. “Abans el nostre país era conegut per un grup reduït de persones. Els Beatles van obrir la percepció de l’Índia, no només a través de la música amb què George Harrison va connectar amb Ravi Shankar, sinó en altres àmbits culturals i espirituals. Aquest pont va ser en doble direcció perquè es conservava la percepció de l’imperi britànic i no d’una relació de tu a tu, com l’establerta pels Beatles. Els quatre fabulosos van aconseguir fins i tot esborrar alguns records dolents de l’època colonial.” Un país tan gran com l’Índia es va divorciar de la gran potència colonial dels segles anteriors i les relacions havien quedat alterades. El que resulta curiós és que uns músics de classe obrera de Liverpool aconseguissin més que els diplomàtics i la casa reial. Bose ho té clar: “No només eren un grup provinent de la classe treballadora, sinó que era un grup de nois que havien triomfat arreu del món i que van ser capaços de connectar també aquí.”

En el reportatge s’explica que la mare de Harrison va estar durant l’embaràs del seu fill escoltant música índia, cosa que potser va obrir el gran interès del guitarrista pel sitar hindú i la resta d’instruments. Compton accentua que els detalls de la fusió de dos estils són rellevants: “Tot l’allau d’esdeveniments el podríem associar a la paraula senderípia, que a partir d’una recerca s’arriba a una altra fonamental. Tant el fet de les audicions de la mare de Harrison com la trobada entre ell i Shankar són casualitats que alguns han volgut interpretar com una col·lisió dels astres enmig de l’univers. El documental recull la universalitat de totes aquestes casualitats.”

Alguns dels personatges entrevistats i testimonis destaquen la màgia del moment. L’actor sikh Kabir Bedi –conegut per Sandokan– afirma que “els Beatles simbolitzaven un nou tipus de vida”. La curiositat per les formes de vida, però també sobre el fet artístic, els porten a combregar en diferents terrenys fins que algunes incomprensions, per exemple amb el Mahasrishi, condicionaran el futur dels anys a l’Índia. El guru els va pronosticar que el grup només resistiria si continuaven vinculats al saber oriental. Certament va ser així perquè la mort del mànager Brian Epstein el 1967 havia afectat els fonaments del grup i el Maharishi Mahesh podria haver estat una alternativa si les incomprensions i desconfiances no haguessin dominat la situació.

El context de la guerra freda marca el control constant a l’Índia com a aliat de l’URSS, i a tots els moviments de grans celebritats que hi viatjaven: l’actriu Mia Farrow, els músics Donovan, Mike Love dels Beach Boys i els mateixos Beatles. El somni d’aprofundir es va truncar i a partir de Ringo Starr, amb problemes d’al·lèrgia, els fabulosos van anar tornant a casa. Només Harrison continuaria en contacte amb els seus amics indis.