Els més divertits cants de taverna

No cal dir que el BarnaSants s’ha convertit no només en un festival modèlic sinó en l’aparador més gran que tenen actualment la cançó en català i la d’autor. Diumenge em vaig deixar caure al Barradas de l’Hospitalet –a la mateixa porta del metro– per veure el cantant alguerès Claudio Gabriel Sanna i el seu grup, format per músics catalans, sards i un bateria brasiler extraordinari. A diferència d’alguns dels seus discos anteriors, amb temes més intimistes, els de Gabriel venien disposats a liar-la amb els seus divertits cants de taverna marcats per la saviesa popular, la picaresca i un esperit mediterrani que recrea tot un repertori de cançons que es cantaven a l’Alguer a les velles tavernes i a les reunions de famílies i amics en ocasió de festes i celebracions. Sobretot a les antigues tavernes era costum que els clients, en un cert punt de la tarda, es posessin a cantar, sempre bevent vi, acompanyats d’una guitarra, d’una mandolina i de percussions inventades, com les culleres de la mateixa taverna. Són les cançons populars i dels pescadors de la Muralla. Cal dir que Claudio Gabriel és un artista immens i el seu grup, una de les experiències inoblidables que he tingut en els molts concerts que he vist del BarnaSants. Em va encantar el registre de la cantant Meritxell Gené, que ha participat en els últims discos de l’alguerès. També Marc Serrats a la guitarra, Salvatore Maltana al baix, Dario Pinna al violí, Josep M. Cols al piano i l’acordió i Alcides Rodrigues a la bateria. Gabriel, a més, sabia amanir l’imaginari de la taverna que anava des del segle XIX fins als anys de la postguerra i els setanta. Recuperava, així mateix, peces dels grans Pino Piras i Pasqual Gallo, que tenen espais propis als bells carrers de l’Alguer. Sàtira noble i càlida, sobretot quan els cucs surten dels cadàvers i serveixen per pescar. Genials!