Reconnectar amb Sau

Quatre anys després d’aconseguir reunir a l’escenari els músics originals de Sau en un projecte anomenat Sau30, Pep Sala ha fet coincidir ara els músics que van acompanyar-lo, a ell i Carles Sabater (1962-1999), durant els anys de glòria del rock català en un estudi de gravació per primer cop en 24 anys. Amb Jonathan Argüelles, que ha superat ja “l’examen” de posar veu a les cançons de Sabater en els concerts, compartint amb Sala protagonisme, Sau 30 ha publicat Mil i una nits i uns quants dies (L’Indi Music), el primer disc amb cançons noves que porta la marca Sau des d’Amb la lluna a l’esquena (1998). “Feia quatre anys que fèiem concerts i fer un disc era segurament el pas natural”, defensa Sala, que va començar Sau30 amb la idea de fer només, com es va anunciar aleshores, “un nombre molt limitat de concerts”. “Aquesta pregunta també ens la fem nosaltres...”, respon tot somrient quan li pregunten per què Sau30, projecte al qual s’afegeixen Pep Sànchez, Ramon Altimir, Josep Lluís Pérez i Quim Benítez Vilaplana, ha tingut molt més recorregut del que se suposava. “Amb la pandèmia, com que no podia tocar, em vaig posar a escriure cançons i, tot i que, al començament, no sabia si anirien destinades a un disc de Sau30 o no, les vaig ensenyar a la gent de la banda i vam decidir enregistrar-les.”

A Mil i una nits i uns quants dies hi ha també una nadala “escrita per als fans” a finals del 2019 i un tema compost inicialment per a un disc en català dels veteraníssims Los Sírex, així com influències de Roxy Music i els Beatles. “Quan vaig començar, fa ja uns quants anys, intentava amagar les influències a favor de buscar allò que se’n diu una personalitat pròpia, però arriba un moment que aquestes coses deixen d’importar-te. Quan amb la Banda del Bar [projecte en paral·lel a Sau que Sala va emprendre a mitjan anys 90], per exemple, em deien que allò que fèiem sonava molt als Allman Brothers, jo confessava: «I tant! precisament és això el que buscàvem!»”

Els Sau clàssics , d’altra banda, ressonen també en diferents passatges de Mil i una nits i uns quants dies. “Sí, és clar, al capdavall som el que som”, esgrimeix Sala, que tanmateix es declara incapaç, en aquesta etapa de la seva vida, d’escriure cançons com Tu encens el meu foc i Foc al cos. “Al primer o segon dia d’assajar recordo dir-nos cada dos per tres: «ostres, realment sona molt Sau, això!». Vam fins i tot sorprendre’ns de com podíem reconnectar amb aquell so”, hi afegeix. Argüelles, però, “més tranquil” en la tasca de cantar en directe cançons indissociables de la veu de Sabater, afirma: “El disc de Sau30 té coses de Sau, coses del que havia fet en Pep en solitari i coses, finalment, que no sabem gaire d’on venen, la qual cosa està molt bé.” “Al Jonathan li he dit sempre que no pensi gens en el Carles, ni fent les velles cançons de Sau ni molt menys aquestes noves”, exposa Sala. “No hem volgut ser mai una banda d’homenatge a Sau”, afirma amb convicció. “És per això que m’agrada que la personalitat d’en Jonathan es vegi no únicament en aquest nou repertori, sinó també en les altres cançons de Sau que fem.”

Sau30 tornaran a posar-se en marxa avui al Teatre Municipal de Girona (Festival Strenes, entrades exhaurides) i dijous al Palau de la Música. Hi sonaran temes de Mil i una nits i uns quants dies... però amb moderació. “Sé perfectament què espera la gent de nosaltres”, reconeix Sala. “Jo soc el primer que si anés a veure The Police i no em toquessin Message in a bottle o Roxanne sortiria enfurismat”.