Tot esperant Norma

Fa anys que el món dels solistes vocals de l’anomenat mainstream està esquitxat per estratègies de màrqueting i ús de les xarxes socials que, a voltes, fan que la música acabi quedant com un a més a més. Vam saber per les xarxes que la soprano búlgara Sonya Yoncheva havia volgut tenir uns dies de descans a Mallorca abans del seu debut al Liceu. Desconeixent amb exactitud el nombre d’assajos de l’orquestra del teatre amb la cotitzada intèrpret, però imaginant-lo un cop escoltats els resultats, hem de dir que el debut de Yoncheva al Liceu ha estat correcte, però més aviat tirant a discret. No hi va ajudar gens l’elecció d’un programa format per tan sols sis àries, de Verdi i Puccini, estructurades a partir de diferents fragments orquestrals d’òperes dels mateixos compositors. Amb la direcció del també búlgar Nayden Todorov, les versions ofertes no van anar més enllà d’unes lectures superficials en què va faltar la màgia, l’encís, la poètica musical. Cert és que és una veu interessant i que ha assolit preciosos resultats en el camp de la música barroca com ara la caracterització de Poppea de L’incoronazione de Monteverdi sota la direcció de William Christie al Festival de Salzburg, però no va ser el cas del recital de debut liceístic, just uns mesos després d’haver-ho fet al Palau al costat de la Cappella Mediterranea de García Alarzón.

Malgrat la discreció i monotonia del mateix recital, els aplaudiments van fer acte de presència i la soprano va guanyar-se el públic amb tres bisos (Bizet i Puccini), si ens hem de quedar amb les ovacions. En sortir, la sensació era que, possiblement, Yoncheva havia fet més una presa de contacte amb una orquestra i un teatre abans del seu esperat debut en un paper, el de Norma, el proper mes de juliol. Tot esperant Norma.