Cultura

La fórmula funciona

L’autor suís Joël Dicker tanca amb la novel·la ‘El cas Alaska Sanders’ la trilogia iniciada amb ‘La veritat sobre el cas Harry Quebert’ i ‘El llibre dels Baltimore’

“La força de la literatura no rau a dir «això és així», sinó «i vosaltres, què en penseu?»”

Tot i que feia uns anys que mirava d’entrar al món de la literatura, Joël Dicker (Ginebra, 1985) va convertir-se en un autor d’èxit amb La veritat sobre el cas Harry Quebert (2012). Actualment, les obres d’aquest escriptor s’han traduït a 42 llengües i té una massa de lectors mitjana de quinze milions.

Després d’aquell èxit va publicar El llibre dels Baltimore (2015), en què repetia protagonista, Marcus Goldman, però no registre. Ara presenta El cas Alaska Sanders (en català a La Campana, amb traducció de Josep Alemany i Imma Falcó, i en castellà a Alfaguara, amb traducció de M. Teresa Gallego i Amaya García), amb una trama que, cronològicament, comença tot just després de la de Harry Quebert i amb què Dicker vol tancar aquesta trilogia desordenada.

En aquesta trama, el també autor de La desaparició de Stephanie Mailer i L’enigma de la habitació 622, proposa cinc espais temporals, partint de la mort d’una noia –l’Alaska Sanders del títol– el 1999. Una runner troba el cadàver a la platja quan un os se’l menja per esmorzar. Dicker recupera la geografia de New Hampshire i tres personatges, l’escriptor Marcus Goldman, el sergent de policia Perry Gahalowood i el professor Harry Quebert.

Com ha demostrat, Dicker té molta traça per enganxar els lectors amb unes trames en què el passat ha cicatritzat malament i cal tornar des del present per aclarir, si és possible, diferents fets delictius. La fórmula encara li funciona molt bé.

Continua escrivint tal com raja, tot i els salts en el temps, els molts personatges i les complicacions argumentals. Ell no prepara res, va fent. “Tenia ganes de tancar la trilogia parlant bàsicament de l’amistat entre Marcus Goldman i Perry Gahalowood i mostrar com continua; aquesta va ser la casella de sortida”, explica l’autor.

“Aquest títol és un pont; els lectors ja van veure que Els Baltimore no era una continuació de Harry Quebert. Amb tot, El cas Alaska Sanders està escrit de manera que qui no hagi llegit els dos anteriors també el podrà entendre”, aclareix.

Marcus Goldman era un escriptor, com Dicker, cosa que fa inevitable pensar en un alter ego. “Sí que ho era, però ara té menys de mi que fa onze anys. Quan el vaig crear ho vaig fer a la inversa del que jo era, tenia 25 anys i havia escrit diferents llibres que ningú volia publicar ni llegir, per això en Marcus en tenia 30 –quan en tens 25, 30 sembla molt més gran-- i un gran èxit amb un sol llibre. Estava projectant els meus desitjos.” Es van complir. “Aquesta novel·la passa just després de la de Harry Quebert; ell continua tenint 30 anys, i jo en tinc 37, m’he casat, he tingut fills, la meva vida ha canviat molt...”

És un creador de trames al voltant de crims. “Els crims, a les meves novel·les, són pretextos per explicar una història de vida. El que més m’interessa de la novel·la negra és la llibertat que ofereix aquest gènere, és el que té més llibertat creativa. No soc un autor de sang i fetge, però explico els assassinats molt ràpidament, no és el tema central; el que m’interessa és com impacta aquest fet en la vida dels personatges perquè, al final, en una petita localitat, un crim afecta tothom”, assegura Dicker.

A més de les intencions de pur divertiment, el que vol oferir Dicker amb les seves obres, en comptes de “subratllar una opinió”, és “desencadenar una reflexió”. “Aquí és on rau la força de la literatura, no dir «això és així», si no «i vosaltres, què en penseu, d’això?», i que el lector no t’hagi de donar la raó.”

El gran mestre de Jöel Dicker va ser l’editor Bernard de Fallois, que va morir fa quatre anys i mig deixant dit que la seva editorial havia de desaparèixer amb ell. I Dicker, per no trair-lo anant-se’n a una altra, va decidir fundar la seva, Rosie & Wolfe, on, a més dels seus llibres, pensa publicar “només dos títols l’any, traduccions de llibres ja publicats, diferents als meus, unes tries molt concretes i precises que podré justificar”. Deixa clar, però, que la seva prioritat continua sent escriure novel·les. Que cap dels seus fans pateixi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La pluja obliga a suspendre el concert de Fangoria a Llívia, el primer de la segona edició del Cerdanya Music Festival

Llívia
MÚSIC

Mor Lamont Dozier, compositor de grans èxits del ‘soul’

Barcelona

La Schubertíada. Música + poesia= ‘lied’

vilabertran
Crònica

Sting encara hi és

Cap Roig

Circ sota les estrelles

besalú / roses

Mor l'artista targarí Lluís Trepat Padró

La 10a FiraFan tindrà lloc a Platja d’Aro diumenge amb 42 estands

PLATJA D’ARO
música
Crònica

Clara Peya, sempre incòmoda

L’Escala

David Loewe retrata el Cadaqués menys turístic

Cadaqués