Art

Torrent Pagès i Joan Mateu, dues mirades a l’aigua

Els dos artistes exposen aquest estiu a Castell d’Aro, l’un al Parc dels Estanys, i l’altre al Castell de Benedormiens

L’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró desplega a l’estiu una intensa programació expositiva als tres espais que gestiona: el Parc dels Estanys de Platja d’Aro, on Carles Torrent Pagès invita el visitant a descobrir les seves escultures més recents; el Castell de Benedormiens de Castell d’Aro, que revela “el mar interior” del pintor saltenc Joan Mateu, i la Masia Bas de Platja d’Aro, on hi ha una selecció del fons municipal d’art fins a l’11 de setembre.

Al Parc dels Estanys, un espai de 150.000 m² d’interès natural i artístic que aquest any estrena ampliació, Torrent Pagès hi exposa fins al 12 de febrer del 2023 una dotzena de peces de gran format que, amb el títol Sense fi, responen al “caràcter cíclic i infinit tant del joc artístic com dels elements als quals fa referència” l’artista, tal com assenyala el crític d’art Alexandre Roa en el text de presentació. Tot i que es va iniciar en la pintura, Torrent Pagès es va acabar decantant pel volum i el dinamisme a través d’unes peces que, com en el treball del Parc dels Estanys, “més enllà de la pròpia experiència proposen també un joc de simbolismes molt suggeridor que lliga amb el món de l’espiritualitat, de la introspecció o de l’entorn natural”. Interessat a trencar les convencions de la mirada, l’artista “juga amb les transparències i els reflexos”, continua Roa, en una recerca de la fascinació per la natura manipulada per tal de suggerir noves realitats. En aquest sentit, “ha incidit especialment en el treball sobre l’aigua com a matèria escultòrica, fent dels remolins i la fluïdesa un recurs artístic lligat íntimament a la seva pròpia naturalesa”. D’aquesta manera, encara que se serveix de materials com el ferro, el suro, el metacrilat, l’acer inoxidable o la fusta, sol incloure l’aigua i mecanismes tecnològics per activar el moviment d’algunes peces.

Inaugurada aquest mateix cap de setmana, també es pot visitar fins al 25 de setembre, al Castell de Benedormiens, l’exposició Mare internum, de Joan Mateu (Salt, 1979), una quarantena de quadres i escultures que mostren la visió “més íntima i personal” de l’artista sobre el Mediterrani en un recorregut narratiu. En conversa amb Ricard Planas, director de la revista Bonart, Mateu explica que força abans de la denominació més difosa de Mare nostrum, ja s’havia conegut com Mare internum, pel fet que es tractava d’un mar tancat, que simbolitza millor la interpretació personal que ha volgut fer d’aquest paisatge que concentra sobretot en la seva vivència de la Costa Brava.

Respecte al seu interès per les roques, el temps i el mar, motius de moltes de les seves obres, explica: “Les roques, solemnes i majestuoses, han estat i són testimonis de la història; el pes de la memòria. Quan s’observen amb detall, hi podem llegir el rastre del temps. La violència del seu origen i l’erosió causada per la fricció de l’aigua i les inclemències hi deixen l’empremta d’un univers de matisos.” Pintor i escultor, a més de dibuixant, gravador i músic ocasional, Mateu sosté que “així com les roques, estàtiques i impassibles, transmeten la sensació de temps aturat, el mar, en moviment constant, fa evident el pas del temps”, una confrontació que crea una tensió “entre dues forces imponents”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
dit o fet per dones

La pedra seca com una resistència

Música

In-Somni obre demà a Besalú, amb Bigott, una nova edició itinerant

besalú
música

El vidrerenc Àlex Pérez presentarà ‘Tot el que som’ al Festival Espurnes de Llagostera

vidreres
música

Sven Väth encapçalarà el cartell del festival electrònic Delirium

cassà de la selva
Cultura

Ivan Ivanji, escriptor serbi i supervivent d’Auschwitz

ART

El paper pioner d’Espais, en una exposició a Girona

Girona
Cultura

Personatges de tres obres de Guimerà a la façana de la Casa Mural del Vendrell

El Vendrell
figueres

Dibuixos del Dalí adolescent per commemorar els 120 anys del seu naixement

FIGUERES
lletres

Núria Cadenes, Jordi Masó i Maria Mercè Roca, finalistes del Llibreter

barcelona