La vida breu i intensa del Valeri

Malgrat que l’epidèmia de poliomielitis del 1955 el va deixar físicament molt limitat, Valerià Pujol i Bosch (Premià de Dalt, 1952-1992) va ser un dels escriptors més destacats dels setanta i vuitanta. Premi Documenta i de la Crítica el 1981 per Interruptus, i Carles Riba del 1983 per La trista veu d’Orfeu i el tornaveu de Tàntal, Pujol va desplegar una immensa activitat cultural i política, sempre al costat dels necessitats, dels perdedors. Amb gairebé una quinzena de títols entre poesia i narrativa, el Valeri –com li agradava que l’anomenessin– tenia una vitalitat incansable. Recordo que a finals dels vuitanta, mentre es documentava per a la seva novel·la Palmira (1991), va fer un viatge, ja amb les forces molt tocades, a l’Orient Mitjà en companyia del nostre company Eugeni Garcia Gascón. L’Eugeni ens explicava que quan la cadira de rodes o les crosses no podien passar pels accidents geogràfics de Petra i altres ciutats, la passió del Valeri obligava el seu amic a carregar-se’l per seguir l’aventura. I una aventura, quasi una epopeia, va ser la seva vida i la seva obra, indissociablement unida per les mancances, però també per una energia que l’impulsava a desafiar el repte que suposava haver-se de moure en aquelles circumstàncies. I els escassos quaranta anys que va viure els va representar en plenitud, en la lluita política i en la construcció d’una obra al límit, que podria associar-se a la de Georges Bataille –de qui va traduir la impactant Història de l’ull–, Apollinaire o José Pierre, a mig camí entre la sensualitat i l’erotisme i una poesia surrealista, totalitzadora, plena de dolor i passió.

Valerià Pujol no només va dinamitzar la seva obra, amb les dificultats contextualitzades en els anys de la Transició, sinó que va obrir via a la majoria dels escriptors de la seva comarca, inventant-se els Quaderns de la Font del Cargol, revista i col·lecció de poesia, que ha ressuscitat Cossetània. D’allà van sorgir, directament o indirecta, moltes de les veus de la literatura catalana moderna com Pep Bras, Teresa d’Arenys, Rafael Vallbona, Antònia Grau, Martí Rosselló, Ventura Ametller i molts altres. Un grup d’heterodoxos, carregats d’idees i qualitat, que el Valeri no es va cansar de reivindicar, fins i tot quan les coses els anaven millor que a ell. Així era el nostre home, ple de projectes personals, però amb una mirada generosa cap als companys, un fenomen que avui resultaria insòlit.

Per aquest motiu, i perquè la seva obra requereix una lectura i una visibilització –la majoria dels llibres no s’han reeditat–, els seus familiars i amics han decidit fer l’Any Valerià Pujol amb un munt d’activitats. L’Any Valerià Pujol és un projecte de l’associació Can Vallerià amb el suport de l’Ajuntament de Premià de Dalt, que va arrencar el 6 de març passat –l’escriptor va morir el març del 1992–i es desenvoluparà fins al 28 de febrer del 2023 (data del seu naixement).

Recordo encara el dia del funeral. La majoria acabàvem de fer 30 anys i el Valeri ja ens semblava un veterà. Ara l’intentaran recuperar. L’Any Valerià Pujol va començar amb l’acte El crit i la paraula, en el qual els seus amics van recitar i cantar la seva poesia, i va continuar amb la sisena Festa del Hanami (quan floreixen les pruneres de Can Vallerià), que va reunir tres poetes de la seva generació i en què es va inaugurar l’exposició sobre el poeta.

El divendres 26 d’agost, el festival estiuenc Poetes sota la Lluna estrenarà l’espectacle de producció pròpia sobre la seva poesia que la rapsoda Cinta Massip i el guitarrista Toti Soler estan treballant, i també recitaran Susanna Rafart i Francesc Parcerisas. Totes aquestes activitats es faran a Can Vallerià, la masia on ell va néixer i morir i que actualment és la seu de l’entitat Can Vallerià (art, comunicació, territori).

Al setembre es farà un acte acadèmic a la sala d’actes de la Biblioteca Municipal Jaume Perich. Tot serà un preàmbul perquè a començament del 2023 el segell editorial Quaderns de la Font del Cargol editarà la seva poesia completa en dos volums. També durant l’any vinent, s’inaugurarà una ruta literària Valerià Pujol per Premià de Dalt. Amb inici i final a casa seva, la passejada recorrerà els indrets més simbòlics de la seva vida i obra. La ruta es podrà fer audioguiada, tot i que alguns cops l’any es farà una versió teatralitzada. Són actes en paral·lel a la recuperació d’una obra que si tinguéssim més curiositat tindria nous lectors.

Pels que el vam conèixer, Pujol va ser un guia. Veure els seus ulls brillar cada cop que publicava un llibre o s’enamorava, compartir la convicció de la poesia com una forma de veritat de tirar endavant estava per sobre de la vida i dels seus ossos, que li van acabar fent una última mala passada aquella primavera de fa 30 anys. Vida breu, però intensa, Valeri per sempre!