Música

Freixas diu Casagran

Cesk Freixas publica ‘Direm nosaltres’, un disc on posa música a set poemes del llibre homònim de Roc Casagran, amb el qual l’uneix la sensibilitat social

La presentació tindrà lloc demà al CAT de Gràcia, amb Casagran i el guitarrista Víctor Nin
“Sense Verkami hauria de buscar sistemes menys humans com demanar un préstec al banc”

Hi ha una llarga tradició en la cançó d’autor catalana de musicar poemes, però molt sovint és una manera d’homenatjar poetes de generacions anteriors, rarament contemporanis, com a mínim si parlem de discos enterament dedicats a un sol poeta. En canvi, Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles, 1984) ha centrat el seu últim disc, Direm nosaltres (U98 Music) en la poesia d’un autor de la seva generació, Roc Casagran (Sabadell, 1980), i ha posat música a set poemes seus provinents del llibre homònim, publicat el 2018 per Amsterdam. “Amb en Roc ens coneixem des del 2009 o 2010 i vam connectar molt de seguida, sobretot per la manera que tenim tots dos d’entendre la creació cultural. Al disc Proposta (2017), hi vaig musicar el seu poema Companys, dedicat al president de la Generalitat, i ell va fer la part recitada”, explica Freixas, que destaca de Casagran el fet que “explica i encapsula molt bé els problemes de la nostra generació i, en general, del món en què vivim actualment, i sap convertir en universals coses molt concretes; la seva és una poesia popular perquè tracta temes que són del poble”. A més, el cantautor considera que el poeta és “estèticament brillant i incontestable” i que la mètrica ben construïda dels seus versos, sobretot heptasíl·labs i decasíl·labs, fa que tinguin un ritme ben marcat que facilita vestir-los amb música.

Roc Casagran, que també recita en algunes de les cançons de Direm nosaltres, també participarà demà, diumenge, en el concert de presentació de Direm nosaltres, que tindrà lloc al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) del barri barceloní de Gràcia, a les 7 de la tarda, com també ho farà a partir d’ara a la majoria de presentacions, sobretot les que tinguin lloc a teatres i auditoris. En la part musical, Freixas tindrà el seu fidel guitarrista Víctor Nin, que l’acompanya des de fa uns 17 anys i ha participat també en la composició i els arranjaments dels temes del disc. En la gravació, però no en el directe, sonen també les percussions d’Andreu Moreno i el contrabaix de Vic Moliner.

Pau Romero s’ha encarregat de la producció musical del nou treball, que és el quart disc que Cesk Freixas ha finançat en part gràcies a les aportacions de petits mecenes a través de la plataforma Verkami. Va demanar 15.000 euros per tirar endavant el projecte i, al final, un total de 690 mecenes hi van aportar un total de 23.550 euros. “Per a mi l’única opció vàlida que em permet autogestionar el meu projecte musical. Sense el micromecenatge, hauria de dependre de sistemes menys agraïts i sobretot menys humans, com ara el finançament d’un banc. La meva maquinària em permet viure o sobreviure de la música, però no estalviar per poder gravar un disc.”

Entre les recompenses que Cesk Freixas va oferir als seus mecenes, hi havia la possibilitat de passar tot un dia de concert amb ell, o directament aconseguir un recital poètic i musical per a un particular, entitat o col·lectiu. Però també oferia una opció que va tenir tant d’èxit que va haver de limitar-la: va oferir cançons d’un minut fetes a mida, a partir dels temes que li proposessin els mecenes, i en va acabar fent una trentena, gravades amb guitarra i veu. A més, aquesta vegada ha volgut tenir un gran detall amb els seus mecenes, ja que el nom de tots ells apareix a la portada del disc.

“Direm l’orgull bàrbar de ser nosaltres,/ direm que a poc a poc ens ‘nem fent forts,/ direm que cap paret serà prou alta/ si una abraçada amiga ens porta a port”, són alguns versos de Direm, el poema cançó que obre el disc. I el tanca un vitalista Visca la vida!, que diu: “Fem un cant a la vida, a l’alegria,/ a la felicitat, al riure gros,/ a l’amor foll que no coneix repòs,/ al pit obert durant la travessia.” Però entre totes dues, hi ha també la cançó Europa, amb una reclamació molt concreta “de democràcia, de llibertat,/ d’almenys tractar-nos com a ciutadans/ de tu a tu, que ho diu aquell tractat ”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MÚSICA

Els Amics de les Arts: “És un error creure que guanyaràs públic nou amb cada disc”

BARCELONA
LITERATURA

Una fornada de contes abundant

Barcelona
TEATRE

L’Akadèmia destapa la hipocresia, des de la comèdia

BARCELONA
fotografia

Mor als 92 anys el gran fotògraf català Ramon Masats

barcelona
música

Coloma Bertran: “Ara m’avorreix tocar amb partitures”

girona
TEATRE

La Villarroel implanta sessions ‘Off’ per a matinals del cap de setmana

BARCELONA
política cultural

Garriga anuncia el pressupost més alt en la història del Departament de Cultura

barcelona
lletres

Girona recordarà Modest Prats en el desè aniversari de la seva mort

girona
Art

El mes de març és blau, el del pintor i paisatgista Ignasi Esteve

Girona