Cultura

La ‘tribu’ dels Sondheim

Mario Gas reuneix una cinquantena d’intèrprets en una festa al Municipal

Boixaderas: “Sondheim ha estat un gran autor de musicals, però també de teatre”

Mario Gas ha convocat la seva particular tribu dels Sondheim: des que el 1993 va programar Golfus de Roma al Festival de Mérida i fins a les funcions de Follies al Festival de Peralada el 2012, el director d’escena ha anat reunint-los. Ahir advertia que la celebració Sondheim x Sondheim. Que passin els pallassos (divendres i dissabte al Municipal) és una”bogeria que només es pot entendre des de l’amor” per aquest compositor. En aquesta trobada d’una cinquantena d’intèrprets (entre músics i canta-actors), n’hi haurà un grapat que ja han mort i se’ls recordarà amb petites càpsules de vídeo, arrodonint un xou amb temes també de Golfus de Roma, Follies, Sweeney Todd i A little night music, els quatre títols que Gas ha posat en escena durant aquests anys.

La festa, en principi, no té programades més sessions, tot i que Gas es presta a escoltar propostes de programacions de teatres o d’altres festivals. Es preveu representar el muntatge en la llengua en què es van interpretar les cançons (en tot cas, amb Sweeney Todd, que té les dues versions, han optat pels temes en català). La celebració ha estat l’aposta que Mario Gas i Salvador Sunyer, del Temporada Alta, van fer per homenatjar un compositor i lletrista que va trencar les fronteres estilístiques musicals i dramatúrgiques dels musicals al segle XX. No ho van emparaular amb el Grec, que també havia fet un altre muntatge similar titulat A Sondheim Night Music. L’espectacle va fer una sola sessió, a partir d’un repertori principalment en català, amb adaptacions molt variades dels principals títols que es van poder veure a Catalunya (s’hi incloïen, per exemple Into the woods, que va representar Dagoll Dagom el 2007). Ara mateix, Daniel Anglès signa una producció de Golfus de Roma al Condal i la temporada passada Antonio Banderas va representar Company a l’Apolo.

Ahir, Vicky Peña confirmava la satisfacció de retornar a aquelles partitures: “Amb Sondheim sempre ho vols fer molt bé dins de les teves possibilitats perquè és molt bo, vols servir els personatges amb una música que acompanya molt bé aquella lletra.” També Jordi Boixaderas estava content de retornar a la tribu dels Sondheim: “És la sensació de companyia que s’ha anat perdent.” Per l’actor, Sondheim és un gran autor de musicals però també de teatre”, perquè dissenya uns textos amb complexitats, uns personatges sofisticats com la mateixa música “que és harmònica però no és fàcil de cantar”.

El repertori inclou alguna sorpresa (una cançó en anglès). Gas especulava ahir amb la possibilitat de fer alguna producció nova de Sondheim més endavant. Sobre la polèmica de cantar en castellà o català, Vicky Peña concloïa que el que és cabdal són les traduccions i el repte de barrejar català i castellà en una mateixa gala demana agilitat per captar bé les entonacions.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.