Cultura

Judith Colell

Presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català

“Som un equip. No faré el discurs sola”

Presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català des del juny del 2021, la cineasta Judith Colell (Barcelona, 1968) afronta la segona gala dels Gaudí en el càrrec amb optimisme i loquacitat. “Sort que no m’han donat cap Gaudí. Donaria una tabarra de cinc minuts”, bromeja. Subratlla que forma part d’un equip, que no és ella sola: el productor Sergi Moreno, vicepresident, les directores Carla Simón, Alba Cros i Sílvia Quer, el director del festival D’A, Carlos R. Ríos, els actors Maria Molins i David Verdaguer, la muntadora Ana Pfaff i el guionista Eduard Solà. Al darrere, hi ha 550 membres de l’acadèmia, de qui reben “bones idees permanentment”.

Quin balanç fa de les pel·lícules d’aquest any, que tothom coincideix que són potents?
L’any passat va ser el d’estimem-nos i aquest any és el de cultivar. No ho dic només per Alcarràs; també per tantes altres pel·lícules que tenim. Volem reivindicar que si cultivem, si tenim cura, si retenim el talent, si liderem projectes, si tenim un cinema divers de pressupost i de gèneres, podem arribar on vulguem. Fins i tot a guanyar festivals com ara el de Berlín o el de Canes. Tenim un gran potencial que, si el cultivem i el cuidem, ens pot donar moltes alegries. I aquest any ja ha començat a donar-nos-en.
Una de les intencions en el seu programa a les eleccions de l’Acadèmia del Cinema Català era enfortir el múscul del sector. Estan contents del que estan aconseguint?
Crec que sí. Fa un any i mig que hi som i el balanç que faig és força positiu. A banda del departament contra els abusos, que penso que és una eina molt important i necessària, també hem aconseguit aixecar la residència de guions, que ja està en marxa i d’on sortiran nou projectes magnífics. I, juntament amb altres associacions, com ara la de productors, Proa, i les institucions, que també ens han donat un cop de mà, de mica en mica, estem enfortint aquest múscul. Això no vol dir que estigui tot fet, ni molt menys. Ens queda moltíssima feina per davant i hem de seguir treballant i picant molta pedra, però penso que anem en bon camí.
Faran el discurs de la junta directiva col·legiat, com l’any passat?
En principi, no tinc intenció de fer mai sola el discurs de la presidenta. L’any passat, vam ser tres membres de la junta; aquest any, segurament serem dos i, un altre any, potser quatre. Penso que el que fem és una feina d’equip. Estic molt orgullosa de ser la presidenta de l’Acadèmia, però, evidentment, sense el meu equip, sense la meva junta, no podria fer absolutament res. I crec que està molt bé que això es demostri pujant a l’escenari més d’una sola persona. I no som només la junta; som tots els de l’Acadèmia. Rebem bones idees dels nostres membres permanentment. Pujar a l’escenari de manera col·legiada és una manera de demostrar que no és la feina d’una sola persona, sinó de molta gent.
Per què hi han afegit aquestes noves categories?
Ja fa molts anys que penso que s’hi haurien d’haver afegit. Soc directora i el que trobava més a faltar era la de direcció novella, perquè alguns anys havia vist coses que em semblaven injustes, gent que no era premiada i s’ho mereixia perquè feia molts anys que estava en la professió. A partir d’aquí, també estàvem molt a favor d’afegir-hi un premi d’interpretació; són la gran majoria en les pel·lícules. Volíem experimentar amb això de no fer distinció de gènere, però no volíem deixar de fer-ho en les categories que tenim ara, i vam decidir afegir-hi interpretació revelació i barrejar-hi actors i actrius, a veure com funciona. Després, va aparèixer el de guió adaptat, que també era molt necessari. Els guionistes són els més importants de la nostra feina; no en tinc cap dubte. Sense ells no faríem res. I donar-los més visibilitat sempre és bo.
Tenen previst algun mecanisme perquè la gala no s’allargui?
Les persones que pugin a l’escenari donaran més premis, sense tants canvis, i també esperem que la gent no faci discursos llarguíssims. M’encantaria que la gala fos més curta, però em temo que, com sempre, serà llarga. Com totes. La gent està molt contenta, ha guanyat un premi, i tampoc li pots dir que faci un discurs molt curt.
Ja ho intenten. Ho entenc. Fa molta il·lusió guanyar un Gaudí; és molt difícil. Jo no en tinc cap. Aviat seré la persona més nominada sense cap Gaudí [bromeja]. És igual. Algun dia caurà.
Quants acadèmics són?
Crec que ja hem arribat als 550; hem pujat molt. Estic molt contenta, perquè hem recuperat moltes persones del sector. Hem de créixer encara més, crec. És una de les coses que vull aconseguir amb l’Acadèmia: créixer en acadèmics i com a entitat. Aquest any, hi hem incorporat gent nova, com ara la Residència de Guions; hem de fer créixer més l’Acadèmia i els Gaudí. També volem potenciar el tema de l’educació, com ara portar el cinema a les aules. Aquests seran els reptes que vull atacar més els tres anys que em queden.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.