Cultura

Sebastià Bennasar: “A Mallorca ens cal un tsunami”

Sebastià Bennasar (Palma, 1976) és periodista i escriptor. “I moltes altres coses, sempre vinculades a la literatura, que m’ajuden a pagar la hipoteca”, sol dir. No exagera i, com que és pencaire de mena i ràpid, aconsegueix treure temps per escriure. Entre novel·la –molta del gènere negre i policíac–, narracions, poesia, assajos i literatura infantil i juvenil, ha publicat més de quaranta títols.

L’últim és Quinqui connection (Llibres del Delicte), una trama divertida i plena d’acció, coral, ambientada a Palma de Mallorca i amb dos espais temporals, l’actualitat i el final dels anys noranta. Hi ha delinqüents i policies, molts perdedors, però també una mirada sobre el final d’una mena de periodisme, feta amb coneixement de causa.

“He volgut alternar el final dels anys 90 amb el present perquè em permetia parlar del final d’una època del periodisme, que va acabar fa uns vint anys, amb l’arribada massiva d’Internet als diaris i que sobretot s’accentua en els darrers deu anys amb l’esclat de les xarxes socials i del periodisme de piulada que es fa avui en dia”, comenta Bennasar.

El retrat de la redacció d’un diari és impecable. “L’ambient de la redacció és totalment autobiogràfic. Vaig entrar el 1994 al diari Baleares, que després es va convertir en Diari de Balears i que havia estat un diari de la prensa del Movimiento. Llavors hi havia una redacció molt jove i molt divertida que convivia amb col·laboradors molt vells i hi havia molts personatges friquis molt divertits.”

La part central de la trama de Quinqui connection –títol que homenatja el film The French Connection i pel·lícules de delinqüents de José Antonio de la Loma– l’ocupa l’aparició de tres cadàvers enterrats fa uns vint anys, l’assassinat d’una model i l’intent de robatori, per part d’un grup d’arreplegats, d’un Velázquez que té a casa seva la cap de la banda més important de l’illa, pel que fa al tràfic de droga.

“El quadre de Velázquez és inventat, però no els túnels i els búnquers que hi havia al poblat. Dins de cases que queien a trossos hi havia fortunes en televisors enormes, equips informàtics i de música millors que els de moltes discoteques. I el personatge de la Niña està inspirat molt llunyanament en la Paca, però també en altres matriarques mafioses, que sovint em semblen molt més interessants que els seus homòlegs masculins”, afirma l’autor.

El registre de l’obra és mallorquí. “En una novel·la mallorquina i amb molt diàleg, l’opció lingüística estava clara.” I també hi ha una forta crítica al turisme. “La canya contra el turisme, que centra la segona trama important del llibre, és obligatòria. Durant la pandèmia es va pensar que hi hauria una oportunitat per fer canvis de model i tothom va poder gaudir de platges amb una ocupació molt més raonable. No hem après res, continuam volent turisme de baixa categoria per a les illes i això és un error terrible, però, és clar, ningú no vol parlar de demolir hotels i de canviar de model. Ens cal un puta tsunami”, conclou Sebastià Bennasar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

patrimoni

Rehabiliten l’Abadia de Senan, a la Conca de Barberà

Conca de Barberà

Els pots empetitits

BARCELONA
Crònica
GUILLEM VIDAL

Apòstol de l’espectacle

Barcelona
DANSA

El Teatre Municipal acull aquest vespre “Rèquiem nocturn”

GIRONA

Chico Boy presenta avui el seu primer disc al Yeah!

girona

Tom Hagan torna amb l’EP ‘2021-2022’

girona

L’Anoia crea una marca per ser referent català de l’artesania

BARCELONA

Fins a 200 concerts a micropobles al Itinera Parlem

Els promotors del Festival de Pedralbes continuen el projecte al Poble Espanyol

barcelona