Juana Dolores publica un rèquiem català
“A Catalunya parlem molt de la terra però no mirem mai al cel”, sentencia l’escriptora i actriu Juana Dolores (el Prat de Llobregat, 1992) parlant de I si una nació desfilant per una catifa vermella, un rèquiem que ha escrit per encàrrec del músic Marc Migó i que ha publicat Edicions Poncianes. “La catifa vermella és el socialisme”, aclareix somrient.
La frase expressa el seu gust per temes místics, que li ha anat molt bé per trufar d’imatgeria pagana “nacional i popular aquesta singular i inèdita missa de morts dedicada a Catalunya”. No plora cap mort, però, invoca la nació catalana i alhora la interpreta. I ho fa “com una dona ferida però glamurosa”. “Què passaria si una nació no només fos la Catalunya oprimida, si desfilés com una celebrity?”, planteja la creadora d’aquest “artefacte artístic i polític” transgressor, com mira que ho sigui tot el que crea.
Juana Dolores va rebre amb interès la proposta de Marc Migó per escriure un rèquiem, és a dir, una missa de difunts en clau nacional en la tradició de l’alemany Johannes Brahms. Dolores va estar “encantada”, va explicar a l’ACN, donat el seu interès previ per la literatura mística, la iconografia religiosa i fins i tot per la Bíblia, “un llibre popular amb una força literària molt potent”.
Com a rèquiem nacional, la peça havia d’abordar temes clau de la realitat catalana, però d’una manera gens convencional. Dolores hi invoca Catalunya i alhora l’evoca de manera teatral, personalitzant-la en la figura d’una dona. Una dona “ferida”, perquè no obvia el context social i polític del país, però també “meravellosa, bonica, màgica, bella”. La bellesa és, novament, un propòsit innegociable en l’obra de Dolores.
“No volia que fos una cosa queca, processista o pesada; sempre he pensat que es pot parlar de Catalunya, del meu país, des d’una posició glamurosa”, argumenta, més interessada a “parlar d’aquesta manera de la nació catalana que simplement com una terra oprimida”. “Em semblava interessant que qualsevol català, sigui indepe o no, es pugui sentir seu aquest rèquiem.”
