Cultura popular

Cultura popular

Una tradició integradora

Alumnes d’escultura aplicada de l’Escola d’Art d’Olot creen un drac que representa totes les cultures del món

Vol ser una eina d’integració de nouvinguts

El Boru-Boru, que ahir va ballar al so de les gralles i dels tambors i va escopir foc per primera vegada durant la Trobada de viles geganteres de les comarques gironines a Sant Esteve d’en Bas, és un drac molt especial. I és que aquesta nova peça del bestiari de la comarca de la Garrotxa té una simbologia molt especial. Aquest drac és una representació dels dracs de tots els pobles del món i s’ha construït gràcies a un projecte realitzat per a la Fundació Alas y Viento i Amics de la Unesco dins el marc del projecte Talent Creatiu i Empresa del Departament d’Educació de la Generalitat.

La seva pell policromada de polièster que li dona forma és un clam a la fusió de cultures i a l’entesa entre pobles. És, però, sobretot, un clam a la cohesió i a la integració social. El seu objectiu central és ajudar persones nouvingudes de diferents països, cultures i orígens a integrar-se a la cultura catalana a través de la participació i la celebració de les festivitats tradicionals de la cultura garrotxina i catalana. I els dracs, els correfocs i la cultura del foc en general és un element definidor d’aquesta cultura.

El drac Boru-Boru és un drac híbrid inspirat en les màscares Saqra i Boruka de la col·lecció Alas y Viento, però també és una bèstia de foc inspirada en el bestiari popular de Catalunya, concretament de la comarca de la Garrotxa. Per representar gràficament la fusió de totes les cultures, el seu policromat és molt variat i de colors molt vius, indicant que la bèstia està construïda a partir de diferents cultures que formen un sol element. D’aquí, doncs, la seva varietat de colors, textures i formes, que volen fer arribar als espectadors la voluntat de simbolitzar i promoure la diversitat i la unió de diferents cultures.

Aquesta figura del bestiari garrotxí ha estat construïda per les alumnes de segon curs del Cicle d’Escultura Aplicada a l’Espectacle de l’Escola d’Art d’Olot, Joana Torrelles, Carla Moreno, Txello Lobato, Maria Gaona, Cristina Arànega i Katerin Pastrana, que l’han dissenyat i modelat, amb la col·laboració d’alumnes de Model 3[, Motlles i Arts Toys i alumnes de primer d’escultura del mateix centre docent. El projecte ha estat coordinat per les professores Ruth Aisa i Xus Ferrusola.

El Boru-Boru s’afegeix, doncs, a la llarga nòmina de bestiari popular de la comarca. A Olot, a més, ja hi ha el Drac del Carme, que balla a mitjan juliol coincidint amb la festivitat de la verge del Carme. És una de les figures més tradicionals de la ciutat i, ara, se li afegirà un company nascut a pocs metres –l’Escola d’Art està situada a l’antic convent del Carme–, tot i que, en el cas del nou drac, participarà en altres festivitats tradicionals de la cultura garrotxina i catalana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

Júlia Ensesa, sola i sense por

girona
música

Adrià Puntí canta a la Cellera durant gairebé tres hores, a l’escenari i entre el públic

la cellera de ter
llibres

Harari radiografia el poder de la informació i la IA

barcelona
art

Francesc Domingo, l’artista bandejat per no ser burgès i per defensar Catalunya

barcelona
ARTS EN VIU

El Molino insisteix a oferir sopar i copes, ara, amb música en directe

BARCELONA
Montse Frisach
Periodista i crítica d’art

“L’art català no s’ha venut suficientment bé al món”

Barcelona
cinema

‘Polvo serán’ de Carlos Marqués-Marcet, premiada al Festival de Toronto

Barcelona
societat

Èxit de participació a la Fira del Conte de Medinyà

MEDINYÀ
Crònica

La Fura contagia l’èxtasi del seu ‘Carmina Burana’