El diable de la luxúria assetja un parell d’enamorats al Pallars

Havia de ser un cap de setmana romàntic, de passejar pel bosc i vetllades a la vora del foc amb una conversa pausada per conèixer l’àvia (interpretada per Meritxell Duró). Però la casa de l’àvia comença a projectar unes ombres que, fins ara, no havien molestat al Biel (Àlex Ferré) i que incomodaran en Ritxi (Jaume Casals). Xavi Morató ha escrit Asmodai, per encàrrec, aconseguint trenar dues disciplines amb uns tempos molt específics, el de la comèdia i el de la por. Asmodai és el dimoni de la luxúria, que apareix en un grapat de llibres religiosos, des del Talmud, fins al testament de Salomó i al llibre de Tobit o al Diccionari Infernal.

Pel director Pau Doz l’espai sonor i la tensió que es convoca a l’escenari farà que els espectadors quedin atrapats en aquesta trama i que, a part de riure dels ensurts més exagerats de l’escena, acabaran notant la por arrossegant-se pels peus de la platea. L’obra inicia funcions a l’Aquitània Teatre el 16 de febrer (l’estrena serà una setmana més tard). Està programat a la sala fins a finals d’abril. La producció d’Anexa, amb la que donen l’oportunitat a una nova fornada d’artistes, pretén ampliar funcions fent gira i està pensada per al públic adult, tot i que perceben que la canalla de a partir de 12 anys també s’hi poden sentir molt atrets.

Duró, que ha treballat amb La Cubana, considera que el muntatge té un cert aire de comèdia que es va fent incòmode, “no és un humor superficial”. La peça, del que no es pot avançar pràcticament res per no desvetllar la intriga, té de subtrama la incomprensió de l’àvia per la parella del seu nét. I és que la dona, que no ha sortit pràcticament mai de la seva casa pairal del Pallars, i que s’ha quedat atrapada per les vivències de la Guerra Civil li costa assumir l’homosexualitat amb naturalitat. Casals i Ferré ja havien treballat anteriorment a l’adaptació teatral de Kràmpack (Aquitània, 2019). El repte de Morató (que inicialment va rebutjar fer una comèdia de por perquè no ho veia versemblant) és que la situació límit en què es troben els personatges, la puguin viure des de la veritat. En la situació de tensió els dos protagonistes es veuran abocats als pensaments de supervivència i posarà en risc una relació de parella, fins ara, celebradament viscuda per l’antagonisme dels dos caràcters.