Comunicació

POLÍTICA CULTURAL

La meitat dels actors catalans fan altres oficis per sobreviure

Un estudi d’Aisge revela que el 63% dels professionals del sector es troben per sota del llindar de pobresa

L’escletxa és “abismal”, diu l’estudi: elles ingressen 9.900 euros a l’any i ells, 15.100

La Fundació Aisge afirma, segons un estudi realitat als seus 700 socis de Catalunya, que només el 25% dels artistes superen els 18.000 euros anuals. Això significa que el 63% dels professionals es troben per sota del llindar de pobresa. L’alternativa és trobar feines complementàries que l’ajuden a sobreviure. El 49% necessita aquest suport per continuar endavant i tres de cada quatre ho fan amb feines que no estan relacionades amb el món artístic.

Aisge, l’entitat que els drets d’imatge dels intèrprets en les audiovisuals i els converteix en ajudes assistencials i promocionals del sector, ja va fer una enquesta similar el 2016. Les dades d’ara demostren que hi ha més feina però en pitjors condicions; apuntalen l’abisme. La bretxa de gènere –diferència d’ingressos entre homes i dones– continua essent un problema molt accentuat: D’”abismal” la defineixen en les conclusions. Les dones catalanes enquestades per la Fundació Aisge per a aquest Informe sociolaboral perceben per la seva feina com a artista una mitjana anual de 9.908 euros, mentre que en el cas dels homes aquesta xifra ascendeix fins als 15.149 euros. Es tracta d’un desequilibri superior al 50%. El problema no prové només dels sous negociats, sinó del volum de feina. Les artistes catalanes treballen en el sector una mitjana de 76 jornades l’any, mentre que els seus companys masculins eleven aquesta xifra fins a les 95 jornades. El desequilibri és tan pronunciat que amb prou feines s’esmorteeix quan se sumen els ingressos de les segones ocupacions. Els ingressos totals anuals (activitats artístiques més complementàries) de les artistes catalanes són de 15.160 euros, davant dels 22.950 euros dels homes.

L’atur estricte entre els artistes catalans (incloent-hi segones ocupacions) es queda en el 13% del total, un percentatge una mica superior al de l’atur general a Espanya (11,8%). Un 42% d’aquests professionals catalans realment aturats no percep cap prestació o ajut. D’aquí la importància de la tasca assistencial que ha desenvolupat la Fundació Aisge des que es va crear (2002), i que el 2023 va rondar en l’àmbit estatal els 3,8 milions d’euros. El 13% dels socis i sòcies catalans de l’Aisge s’han beneficiat al llarg dels tres darrers anys d’algun dels programes assistencials de la seva fundació.

El pes específic de Catalunya dins de l’activitat artística estatal està sensiblement per sota de la Comunitat de Madrid. Per exemple, els artistes de teatre enquestats a tot el país residien a Madrid en el 53% dels casos i a Catalunya, en el 16%. Aquesta escletxa s’escurça significativament en el cas del doblatge: Catalunya aglutina al 29% dels artistes del sector, mentre que a Madrid en treballa el 37%.

L’Informe sociolaboral d’actors/actrius i ballarins/es a Espanya es va elaborar el 2023 a partir de 3410 enquestes realitzades als seus socis en l’àmbit de l’Estat espanyol. Ara s’han extret les conclusions tenint en comptes les respostes de Catalunya. És una dada significativa? La setmana passada, Àlex Casanovas, president de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), calculava que, a Catalunya, hi ha uns 3000 intèrprets de totes les disciplines: uns 1.200 estan associats al sindicat d’actors. És complicat establir un absolut perquè és molt probable que, tant a Aisge com a l’AADPC hi falti el sector més feble, que ni assumeix la possibilitat d’adherir-se i, per una altra banda, també poden faltar els que consideren que no els fa falta la defensa sindical. De fet, ahir a la tarda a la presentació de l’informe en clau catalana es lamentava que no fos obligatori estar sindicat per exercir d’intèrpret, com sí que passa en altres països com els Estats Units o Argentina. Això els dona una força immensa per aguantar, per exemple, sis mesos de vaga. El fet de sindicar-se també ajuda a una defensa de la professió en contra de l’intrusisme, un altre dels fantasmes que denunciaven els socis en els precs i preguntes. L’actriu Montse Alcoverro lamentava que el zel per la professió estigui amenaçada per gent del mateix sector. Emilio Gutiérrez Caba, president d’Aisge, lamentava que hi ha molts joves que volen ser actors per a esdevenir mediàtics, per la fama, sense importar-los el treball d’ofici.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ÒPERA / DANSA

El Liceu convidarà Bieito, Ollé, Castellucci i McVicar el 24/25

BARCELONA
LLIBRES

“Calonge, poble de llibres” prepara una gran festa per Sant Jordi

CALONGE
M. Aritzeta
Escriptora, autora de ‘Les dones del lli’

“La lluita i el camí fet per les dones no han estat endebades”

Valls
bcn film fest

Tirar-se els plats pel cap a la Costa Brava

Barcelona
Cinema

Uns dracs amb ADN xinès, australià i europeu

màlaga

Salvat-Papasseit, sempre jove

Barcelona
Drama biogràfic

Radiografia d’una relació tòxica amb un home més gran

Crítica

La recerca de tresors enterrats

Guaita què fan ara
Sèries

La llarga ombra del masclisme seguint el rastre d’un assassí en sèrie