Cultura popular

De ‘L’oucomballa’ al ‘Coti x coti’

Des de la unió de la Dharma amb la Cobla Mediterrània l’any 1981, els ‘experiments’ amb la música de cobla han estat constants

Santi Arisa, Marcel Casellas i Guillamino, per a qui encara queden un “munt de coses per fer” en aquest camp, en són referents

Malgrat que el Coti x coti hagi impactat com un coet tant en l’univers sardanístic com en el de les músiques urbanes, la cançó de The Tyets no és el primer intent (ni serà l’últim) de traslladar la sardana en un context no necessàriament més modern però sí, per descomptat, molt diferent. Ho demostren les aventures en aquest camp protagonitzades en un moment o altre dels últims 50 anys per músics com ara Santi Arisa, Marcel Casellas, Guillamino, Roger Mas, Raph Dumas i Obeses, entre molts altres, tot i que és a la Companyia Elèctrica Dharma, grup format a Barcelona fa poc més de cinquanta anys, a qui pertoca la consideració de pionera. “El concert que vam fer amb la Cobla Mediterrània al Palau de la Música l’11 de desembre del 1981 [promogut, en els cartells de l’època, com “el retorn d’una sonoritat èpica, mediterrània i vibrant”] va significar la primera vegada en què una cobla tocava amb un grup de rock amb guitarra, baix i bateria”, recorda Joan Fortuny, un dels integrants històrics de la Dharma. “Això de fer música de cobla amb un grup de rock, de fet, ens rondava pel cap des de l’any 1976, quan, inspirats per la música que sentíem a casa en l’infantesa, com per exemple la de Joaquim Serra, que ens encantava, vam fer el nostre segon disc, L’oucomballa, però no vam trobar la cobla adequada fins cinc anys després”, hi afegeix. “La Cobla Mediterrània, en canvi, estava plena de gent jove amb tantes ganes d’experimentar i fer coses noves com nosaltres.”

L’invent, plasmat en un disc molt popular en l’època, va topar, és clar, amb els guardians de la puresa del món sardanístic però, 43 anys després, ningú qüestiona el paper que ha jugat la Dharma a insuflar-hi aires nous, com s’ha posat de manifest, entre moltes altres coses, amb la sardana Catalluna, que, fa 20 anys, Jordi Molina, membre fundador de la Cobla de Cambra de Catalunya (1998) i de la Cobla Simfònica de Catalunya (2001), va escriure a partir de diferents temes de la Dharma, o el reconeixement que, l’any passat, van rebre per part del Festival Sons de Cobla de Palamós. “Hi va haver una part d’aquell món, crec que petita, que va considerar que allò que havia fet la Cobla Mediterrània amb nosaltres era un sacrilegi, i que una cobla no s’havia de fusionar amb ningú, però, en general, diria que el món sardanístic en va quedar molt content”, assenyala Fortuny. “De fet, amb la Mediterrània vam fer un munt d’actuacions entre els anys 1981 i 1982 i, des d’aleshores, el so de cobla, d’una manera o altra, sempre ens ha acompanyat.” Fortuny, que va tenir The Tyets, autors del Coti x coti, entre els artistes convidats del concert de cinquantenari de la Companyia Elèctrica Dharma l’any passat al Palau Sant Jordi, celebra que, en aquests anys, hi hagi hagut pràcticament en cada generació músics disposats a experimentar amb sons de cobla. “Sempre hem pensat que la música és com l’aigua d’un riu que va baixant i va contaminant-se amb tot allò que troba. Si no ho fes, quedaria com una cosa molt encarcarada...”

Tot i la seva condició de pioners, els de la Dharma no són ni de bon tros els únics músics que han provat de redefinir el paper que se suposa que ha de tenir una cobla. Són significatius, en aquest sentit, els esforços realitzats, a partir de la dècada dels vuitanta, per músics com ara Joan Josep Blay –sorgit, com la Dharma, del corrent de l’Ona Laietana, en aquest cas del grup Blay Tritono, i autor de composicions sardanístiques força trencadores–; Santi Arisa –artífex de la sardanova, fruit d’una col·laboració amb la Cobla Montgrins i un seguit d’innovacions, també en els passos de ball, que van obtenir un ampli ressò en trobades arreu de Catalunya–; Carles Santos –impulsor de diferents projectes amb la tenora i altres instruments de cobla com a protagonistes, alguns dels quals estrenats a la Fira Mediterrània de Manresa, veritable camp de proves per a treballs d’aquesta mena–, i Marcel Casellas, creador, en el seu cas, de la transardana i cervell de projectes de referència pel que fa a la renovació de les músiques tradicionals com ara La Principal de la Nit i la Cobla Catalana dels Sons Essencials. “No volem pas modernitzar la sardana”, va explicar Casellas l’any 2019 en una entrevista amb l’autor d’aquest article en què feia notar també com, a Catalunya, s’havia estat qualificant de provincià tot allò que era nostre i de modern tot allò que ens arribava de fora. “El que volem, de fet, és sardanitzar la música moderna!”, va concloure.

Ja en el nou mil·lenni, el discjòquei i productor nord-català Raph Dumas (amb la seva cèlebre teoria que entre la sardana i el breakdance només hi ha un pas) i el bisbalenc Guillamino, que posava la sardana en contacte amb un món obertament electrònic, van allargassar encara més els límits de la sardana. “Quan, fa 20 anys, m’hi vaig posar convençut que el sampleig no havia de ser sempre de música americana sinó també de la música d’arrel d’aquí, volia de la sardana un so més fosc i camuflat”, ens explica. “The Tyets, en canvi, n’agafen la part més lluminosa i folklòrica, que és el que jo evitava en aquells temps, però, en qualsevol cas, estic convençudíssim que queden moltes coses per fer amb la cobla des de la música mainstream, actual, contemporània o com se n’hi vulgui dir.”

Flabiol urbà
El ‘Coti x coti’ no és l’únic flirteig amb la sardana que s’ha perpetrat des de les músiques urbanes. Baya Baye, raper barceloní, se serveix de ‘La Santa Espina’ per a un ‘samplerde la cançó ‘Tio Kiko Skillz’ i, abans de The Tyets, el també barceloní New George ja ‘samplejava’ La Principal de la Bisbal i convidava l’Esbart Dansaire de Sant Pol de Mar per al videoclip de ‘La humanitat’.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Neus Arqués i Jordi Meya
Novel·listes

“L’ascensió i caiguda del protagonista ens ha donat el joc dramàtic”

Barcelona
Novetat editorial

Posar paraules a un temps de repressió i silenci

Barcelona
La crònica

La metamorfosi artística de Russian Red

mirador

Les senyoretes aguerrides de Willa Cather

Montserrat Rodés, premi a la trajectòria dels premis literaris de Cadaqués

CADAQUÉS
girona

Les llibreries s’omplen d’autores i autors a la prèvia de Sant Jordi

girona
cultura

Mor Mercè Vidal, referent en l’estudi del noucentisme

barcelona
Laia Arañó Vega
Historiadora i autora del llibre “El camp dels catalans”

“El govern a l’exili va voler concentrar els refugiats catalans en un únic camp”

Banyoles
societat

La biblioteca de Cassà de la Selva ja porta el nom de Maria Corominas

cassà de la selva