Llibres

CRÍTICA

La gran novel·la d’Anna Murià

Anna Murià (Barcelona, 1904 – Terrassa, 2002) va irrompre de ben jove com a periodista i activista de país, com a membre d’una nova generació de dones escriptores catalanes, conscients del seu paper en la societat moderna. Van fer valdre el seu talent creatiu en revistes i diaris, publicant les seves obres homònimes als anys 1930, en plena república que bullia. Tot i ser menyspreades pel seu propi entorn, van ser pioneres i, per tant, van preparar el terreny erm futur, totalment devastat i aniquilat per les orles franquistes, per la bèstia fosca de la violència i de l’odi. En acabar la Guerra Civil, el 1939, es va exiliar amb la seva família (primer a França i després a Mèxic) i va tornar a Catalunya el 1970.

Anna Murià no va deixar mai d’utilitzar la realitat per expressar l’època que va haver de sobreviure. Aquest serà el principi és segurament la seva gran obra literària. Una gran novel·la coral. Tal com han fet la majoria d’autors que han escrit i han parlat del que han viscut, Murià va utilitzar la ficció per descriure alguns fets anecdòtics dins d’un context històric a partir de personatges inventats, sorgits de la realitat. La història parla d’un grup de nenes i nens que van créixer i van haver d’encarar-se a situacions extremes i tràgiques, fins al punt que van haver-se d’exiliar. Van haver de marxar del seu país per tal de no ser exterminats pel colonialisme espanyol que continua ben viu. La primera edició de la novel·la va passar gairebé desapercebuda, publicada el 1986 per una petita editorial, amb la part inicial escapçada. Per a Anna Murià, es tractava de la novel·la de la seva vida, escrita per etapes, començada l’any 1942 i finalitzada el 1975.

Hi apareixen totes les vides, totes les èpoques, tots els estrats. El seu inici és vibrant. “Debades cerquem l’origen de la història. No hi ha origen.” Hi ha una potència poètica de fons. Berta, una gran veu de la història, personatge atribuïble a Mercè Rodoreda, és homenatjada amb principis existencials, a la recerca de la seva infància. Hi ha imatges i escenes sobre la permanència de la llum, una llum que sempre ha existit i que “no donava sorpresa”. És això tristesa? Les primeres línies ens lliguen a una vida “que no comença mai”. Fabulós i terrible.

Fa descripcions tenses, realistes, de personatges desolats. L’ús del vocabulari i de l’estructura és valuós i extraordinari. Hi ha sofisticació, amb uns verbs precisos que ja no necessiten més reforç, a la recerca del plaer lingüístic.

El factor del pas del temps és essencial, és la consciència central de l’obra. El fulgor, la fragilitat, com així els fets avisats abans de ser superats. La història discorre de manera àgil, amb descripcions humanes i urbanes de Barcelona. La psicologia dels personatges és determinant amb imatges efectives i sorprenents, com la nena que plora damunt les flors i se les acaba menjant. La descripció sociològica és forta, ja que les classes socials prenen una simbologia que els nens i els adolescents ja sentien en ser educats així, a través de la pobresa ideològica. La descripció que fa d’una nit de Sant Joan de la Barcelona dels anys 1920 és antològica. Ens descriu les històries d’amor viscudes o no viscudes, de mirada pura i dura.

En aquesta novel·la es poden entendre moltes més coses que en els annals d’història. “Les flors primaverals són urnes de vidre.” Quina imatge! Els canvis d’espai i de situació són fulgurants. Dues paraules li basten per canviar-ho tot. Un altre dels punts culminants de l’obra és l’èxode cap a la frontera francesa. El record d’un roure serà l’exili.

Es van publicar dos títols d’Anna Murià al llarg de l’any 2022. El recull de divuit contes Sota la pluja (Comanegra, 2022), amb edició i pròleg de Mercè Ibars, que recomano vivament, amb alguns contes antològics. La seva visió parteix d’una visió eròtica i d’una psicologia de la crònica, de la memòria interpretada, embolcallada amb ferro roent i desig de viure. “Em crida l’olor de la terra calenta.” D’altra banda, Quirze Grifell (1956), filòleg i especialista en literatura, va escriure Anna Murià, viure, escriure (Saldonar, 2022), a partir de les converses que va mantenir amb l’autora. “Els esdeveniments d’aquell any 39 anaven molt de pressa. Va ser un any que va valer per mitja vida.”

Aquest serà el principi
Autora: Anna Murià. Edició a cura de Sam Abrams
Editorial: Lleonard Muntaner, 2023
Pàgines: 416


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

TEATRE

El Poliorama reivindica Gómez de la Serna i Valle-Inclán amb un cabaret

BARCELONA
TRADICIÓ

La Patum recupera tres partitures de fa un segle

BARCELONA
Figa Flawas
Grup de música

“Volem arribar a gent que no escolta mai res en català”

Barcelona
Ramon Breu
Novel·lista

“La democràcia espanyola està avariada”

Barcelona
Música

Joan Enric Barceló presenta a casa el seu debut literari

Vidreres
Cinema

El Truffaut convida a sushi per celebrar els 3 mesos de ‘Perfect days’

Girona
cultura

El Museu d’Història de Barcelona busca director amb un procés de selecció que aixeca recels

barcelona
guardó

Antonina Canyelles, premi Jaume Fuster

Barcelona
Cinema

Blanes estrena un festival de cine que reconeix la trajectòria de Mònica Randall

Blanes