Música

Crítica

Quant n’hem d’aprendre!

Va ser l’immens cineasta grec Theo Angelopoulos (1935-2012) qui al film La mirada d’Ulisses (1995) ens va mostrar com els mites ens acabaven requerint una primera mirada. Sent el cronista conscient de la imprecisió hermenèutica d’aquesta lectura, per ressonància, m’atreveixo a escriure que, al davant dels mites vivents musicals, també se’ns requereix del record de la primera vegada que els vam poder escoltar. Va ser aquest pensament el que em va assaltar, dimecres, a la fi del transcurs del concert dels organistes Montserrat Torrent i Guy Bovet, a la Catedral de Barcelona, que va coincidir amb el dia de l’aniversari del 98è aniversari de la intèrpret. Ho han llegit bé. Noranta-vuit. Amb un programa perfectament dissenyat, vam tenir l’ocasió d’escoltar un dels grans camps de batalla de Torrent, l’univers sonor de Correa de Arauxo, patrimoni musical ibèric (Olivares, Lidón), obra pròpia del company de cadireta (Bovet), les poc difoses Peces per a orgue mecànic de Beethoven i una inoblidable Fantasia chromatica de Sweelinck que va deixar-nos sense paraules i es va accionar el record de l’esmentada primera mirada. I és que la versió va deixar constància de la saviesa de l’organista que, com ella mateixa explica, al davant de l’instrument “se sent jove”. No és d’estranyar, així, l’ordre constructiu, el joc musical exhibits que van portar, en el meu cas, a recordar la primera vegada que vaig escoltar Torrent: un concert a Manresa a finals de la dècada dels vuitanta acompanyant el trompetista Vicente López. I a que treu cap això? Nescio. No ho sé. Però aquella música moderna, fresca a les mans d’una jove de 98 anys, em va portar ja no només al record d’aquell primer concert escoltat sinó també a d’altres de Torrent i que portaven al de dimecres davant d’un públic que va omplir la catedral de Barcelona. Si algú pensa en un concert de compliment i de poc compromís, que s’ho tregui del cap. Vam escoltar quelcom molt seriós i que, de la mà de la música de Sweelinck, ens va portar a una dimensió d’intersecció temporal, de temps quàntic, on només s’imposava aquella Fantasia chromatica amb una plena consciència de present carregat de bellesa, veritat i bondat que és el que traspua la presència, venerable, de Montserrat Torrent. Quant n’hem d’aprendre!

Montserrat Torrent, Guy Bovet
XXXIV Cicle de Concerts a l’Orgue de la Catedral de Barcelona, 27 d’abril


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

Eduard Costa publica l’enèrgic ‘Ben amunt’, el primer disc signat amb el seu nom

sant pol de mar
Bernat Salvà
Periodista i escriptor

“Un llibre de viatges pot tenir la complexitat de la vida mateixa”

Barcelona
Novetat editorial

Jaume Planas dissecciona la fauna local d’un barri com n’hi ha tants

blanes
Música

Empúries acull un concert de músics exiliats

L’Escala
cultura

L’Arxiu Lafuente de Santander compra la col·lecció d’objectes culinaris d'Antoni Miralda

barcelona
FESTIVAL DE CANES

Jonás Trueba aposta per l’amor

canes
arts escèniques

Catorze finalistes catalans als Max, amb una gala dedicada a Guimerà

barcelona
GIRONA

Unes 700 persones assisteixen al Pati Cultural 2024

GIRONA
patrimoni

Manresa restaura l’escultura dedicada a Josep Anselm Clavé

Manresa