Cinema

CINEMA

Canes premia l’efectisme i també la poesia

Un jurat, com el de Canes, acostuma a compondre’s de persones amb criteris i gustos diversos. Aquesta obvietat explica que la Palma d’Or d’aquesta edició s’hagi concedit a Anora, una comèdia sensacionalista i cridanera del nord-americà Sean Baker, mentre que el prestigiós Grand Prix ha recaigut en una pel·lícula subtil i poètica com All We Imagine as Light, amb què la cineasta hindú Payal Kapadia mostra amb delicadesa com dones de generacions diferents, i d’aquí amb visions del món i desitjos diversos, mantenen una relació de suport mutu. Pel que fa a Anora, la protagonista és una stripper que, de manera incomprensible, sembla fantasiejar amb el fet que el seu “príncep blau” és un jove rus estúpid que, vivint als EUA, la paga per sexe amb els diners del seu pare, un traficant d’armes que farà la vida impossible a la noia en saber que s’ha casat amb el fill a Las Vegas. El film acumula escenes de sexe de mal gust, moments de cridòria i una comicitat fàcil que, sens dubte, funciona amb efectivitat: la rebuda a Canes va ser espectacular i s’ha endut la Palma.

Presidit per Greta Gerwig, la directora de Barbie, el jurat (que ha reunit cineastes tan dispars com Hirokazu Kore-Eda, Omar Sky, Juan Antonio Bayona i Nadine Labaki; l’actor Pierfrancisco Favino, i les actrius Eva Green, Laly Gladstone i Ebu Ceylan) ha tingut el detall de distingir la finesa del portuguès Miguel Gomes per la direcció de Grand Tour, en què, amb imatges pròximes al somieig, primer narra el viatge pel sud-est asiàtic d’un diplomàtic britànic que, a primers del segle XX, fuig de qui havia de ser la seva esposa i després, fent un contrapunt, s’ocupa del que fa la dona a la recerca inútil del seu promès i, de fet, de l’amor.

La resta de premis ho són pel cinema sensacionalista que, com en el cas d’Anora, ha fet forat aquest any. És així que Emília Pérez, el musical de Jacques Audiard sobre un narcotraficant mexicà que canvia de sexe, no només s’ha endut el premi del jurat, sinó que les seves protagonistes han rebut conjuntament el destinat a la millor interpretació femenina: Zoe Saldaña, Selena Gómez, Adriana Paz i l’actriu trans espanyola Karla Sofía Gascón. Semblava que obtindria més reconeixement, però l’iranià Mohammad Rasulof (exiliat recentment del seu país, on va ser condemnat a cinc anys de presó i fuetades per les seves crítiques al règim islàmic) s’ha hagut de conformar amb un premi especial del jurat per La llavor de la figuera sagrada, que aborda, a través d’una família, la repressió a les dones iranianes: comença bé, però va carregant les tintes. També ha tingut premi, pel guió, La substància, en què Coralie Fargeat orquestra un festival de sang i vísceres en un atac a l’objectualització del cossos femenins en la qual paradoxalment també cau. Finalment, Jesse Plemons, millor actor, és el més notable de Kind of Kindness, en què Yorgos Lanthimos es recrea de nou en la crueltat i el nihilisme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

Aire, el nou projecte dels cassanencs Anna Pérez i Xevi Vallès, estrena el seu primer disc

cassà de la selva
cultura solidària

El 19è festival El Patio de La Penyora arribarà dimarts al centre penitenciari de Wad-Ras

girona

Manrique salva el primer curs al Lliure amb un cartell molt popular

BARCELONA
ART

Clara Oliveras honora l’exili de l’avi al Mume a través d’una pala

La Jonquera
ART

El MNAC adquireix una pintura de Tamburini gràcies a una donació de la Godia

BARCELONA

La primera trobada de productors gironins d’arts escèniques serà el 18 de juny

salt
la bisbal d’empordà

Més de 40 espectacles i una aposta pel circ inclusiu en la Fira del Circ al Carrer

LA BISBAL D’EMPORDÀ
Sónar 2024

La IA ens farà la bugada, no les cançons

BARCELONA
Crítica

Aquells que moren quan estimen