Cinema

Richard Linklater

Director de cinema

“L’art conformista és avorrit i segurament ni tan sols és art”

El director d’‘Abans de l’alba’ i ‘Boyhood’ va rebre el premi d’honor del BCN Film Fest i hi va presentar ‘Hit man’, que ara s’estrena

“Cada pel·lícula és una cosa que dones al món, i esperes que la gent la vegi en algun moment en el futur”, diu el cineasta

El temps és la pedra angular del cinema. El captures i l’esculpeixes quan el filmes i edites

La trilogia Abans de l’alba, Abans de la posta i Abans del capvespre van fer guanyar a Richard Linklater (Houston, 1960) un lloc al cor i a la memòria cinèfila de molts espectadors. Boyhood (2014), rodada en intervals al llarg de 12 anys, li va fer fregar els Oscar i guanyar l’Ós de Plata a la direcció de la Berlinale. Són només quatre dels 23 llargmetratges dirigits per aquest texà culte i sensible, allunyat dels tòpics sobre la seva terra, que li van valer el premi d’honor al passat BCN Film Fest. També hi va presentar Hit Man. Asesino por casualidad , una comèdia protagonitzada per un sicari (Glen Powell) que avui s’estrena als cinemes. Durant la seva estada al festival vam tenir l’oportunitat de conversar amb ell, juntament amb altres periodistes.

Rep un premi honorífic i m’agradaria saber si està satisfet de la carrera que ha fet, si ha fet tot el que ha volgut.
És una pregunta difícil de respondre. Si ens demanem tots sobre les nostres pròpies vides, hi hem d’estar per força, de satisfets. Estem atrapats en les nostres vides i en nosaltres mateixos. Així que, sí, estic satisfet. Tinc sort i estic molt agraït per un premi així. I és un gran honor rebre’l. Només diu que has viscut molt de temps. No tinc cap queixa al món, realment, sobre res del que he fet. Les meves queixes són contra el govern, les polítiques... Cada pel·lícula és una cosa que dones al món, i esperes que la gent la vegi en algun moment en el futur. L’art és molt poderós. Llegim llibres i veiem art creats fa centenars d’anys.
Un crític va dir que el seu cinema reflexiona sobre l’inconformisme. Gary, el protagonista, està fora dels estàndards socials. Què li interessa dels personatges inconformistes?
No ho sé. És divertit veure gent inconformista al cinema. La conformitat és una mica avorrida, no? Gary, al principi del film, és molt conformista. És només quan surt d’això que es fa interessant. Exigim un inconformisme en l’art. L’art conformista és una mica avorrit i probablement ni tan sols sigui art. El món és molt normal i no està malament. Hi ha el contracte social i tots podem coexistir. Les coses que són anormals com la violència ens criden l’atenció perquè són distintes.
La pel·lícula es basa en un personatge real. Li semblava bé que utilitzés el seu nom?
Gary Johnson era un ésser humà increïble. Era veterà de la guerra del Vietnam. Era un erudit, era budista i tenia aquesta feina tan estranya [feia veure que era un assassí a sou i en realitat treballava per a la policia]. Mai havia representat en pel·lícules persones que encara són vives, i veig que a la gent li interessa. Al Gary no li importava gens. Li vaig dir que creia que faríem la pel·lícula, que estàvem reunint els diners, i no li importava gaire. Tenia aquesta actitud budista. Era un bon noi. És una pena que morís dues setmanes abans de començar el rodatge. Però, bé, li vaig fer aquest homenatge al final.
Un dels aspectes divertits de ‘Hit man’ és la immoralitat. És una comèdia, però la gent és assassinada. Creu que la immoralitat ha de ser una font de creativitat o cal ser políticament correctes?
És una qüestió interessant. La pel·lícula és allà per a aquells que vulguin pensar-hi. Però demostra el poder del cinema, pot aconseguir que el públic estigui més o menys a favor dels protagonistes i els desitgi el millor, tot i que hi hagi cadàvers pel mig. Esmentem la pena de mort a la pel·lícula, el protagonista n’està parlant a la seva classe, ensenya la història de la pena de mort. Tècnicament crec que cap de les víctimes mereix morir, però es van posar en el camí de la meva narració, enmig del guió, així que me’ls carrego. El cinema no és una entitat moral, és una entitat que narra històries i fa preguntes. També crec que aquesta feina [de fals sicari] és una zona una mica grisa. No ho podria fer mai. La majoria de la gent que vol fer matar algú necessita suport en salut mental. Potser no haurien d’estar a la presó, però si vols començar a matar gent, les forces de l’ordre han de fer alguna cosa. És una àrea jurídica força interessant des del punt de vista moral i legal. Però això és el que crec que dona una altra capa a la pel·lícula.
Es diu que un dels grans temes de la literatura és el pas del temps. Veient pel·lícules seves com ‘Boyhood’ i la trilogia ‘Abans de...’, sembla que també és important al seu cinema.
No crec que sigui tan important en el meu cinema. Potser molts dels meus films tenen el temps com a dispositiu estructural, de la història. Crec que el temps és la pedra angular del cinema. El captures i el converteixes en una escultura quan ho filmes i edites.
A la projecció del BCN Film Fest la gent ha rigut, aplaudit... Netflix ha adquirit els drets de distribució de la pel·lícula. Què en pensa, com a cineasta?
Aquesta és una pregunta sobre el nostre temps. Estic content que hagis tingut aquesta bona experiència com a públic. La gent que vulgui anar a veure les pel·lícules en cinemes ho pot fer. Aquesta hi anirà. Netflix l’exhibirà en sales durant una temporada, almenys. Aquest tipus de films independents van als cinemes. Els meus primers films es projectaven durant sis mesos o un any. Però ara l’experiència del cinema en sales s’ha escurçat molt, malauradament. Vam fer el film de manera totalment independent. En Glen Powell [protagonista, també] i jo vam escriure’l lliurement. I vam tenir diners, vam fer el film i el vam portar a Venècia i Toronto. Crec que els estudis no pensaven que l’àmbit de la pel·lícula fos prou gran. Llavors has d’anar amb qui més t’agrada. I Netflix m’agrada molt. I no és a tot el territori, només és en alguns territoris angloparlants. Ens adaptem als temps en què vivim. Però animo la gent a veure-la amb més gent. Les comèdies són més divertides vistes en sala.
La pel·lícula fa broma sobre aquest tipus de pel·lícules de Hollywood. Creu que s’ha acabat prenent massa seriosament a si mateix?
M’agrada una bona pel·lícula de sicaris, com a tothom. A la Mostra de Venècia, on vam estrenar aquesta, hi havia quatre pel·lícules de sicaris. Em deien que era una de les quatre pel·lícules i vaig dir: “No, no, la meva no és de sicaris. Estic desconstruint un sicari.” Ens basem en el món real i hem fet una comèdia. El sicari és un mite de la cultura pop. Ni tan sols existeixen, però se’n fan bones pel·lícules. Qui pot no estimar Le Samurai, de Melville? És un gran personatge. Un gènere com el western és tot mitologia, el 99%. El cinema és el lloc on viuen els mites i les històries. Crec que és interessant que la gent estigui decebuda perquè els sicaris no existeixin. Jo els dic: “No hauries de ser feliç perquè no existeixen?” M’agrada que la cultura sigui més gran que la realitat.
Gary utilitza diferents identitats, quan treballa. Hi ha un paral·lelisme amb les identitats que pots utilitzar a les xarxes socials?
Sí, vivim en un temps en què no has de ser tu, pots presentar-te al públic a través de les xarxes socials com algú altre. Em sembla una idea interessant, ens fa demanar-nos qui som. És un moment interessant que potser ens ha arribat per la tecnologia. Crec que ens agradaria la idea que la gent fos qui és realment, però estem intentant ser algú millor que nosaltres...
La seva següent pel·lícula tracta de la Nouvelle Vague. Per què el fascina aquesta època del cinema francès?
No soc l’únic. Aquesta va ser una època interessant en el cinema, no només a França, sinó a tot el món. Als anys cinquanta o seixanta, la noció de cinema d’autor i d’avantgarde es va estendre a molts llocs. La Nouvelle Vague francesa ha tingut una influència molt gran a tot el món. M’agraden les personalitats i tot el que estava passant aleshores. És una pel·lícula sobre fer una pel·lícula en un moment determinat que ningú de nosaltres va viure, la meva reimaginació d’un temps i un lloc. Faig pel·lícules sobre les persones que estimes i, dins d’aquesta categoria, faig una pel·lícula sobre gent que està obsessionada pel cinema.
Ha dit que ara mateix els directors treballen contra els algoritmes. Se’ls pot guanyar?
Els algoritmes són un adversari formidable en aquest món. És increïble com les empreses es lliuren tan ràpidament als algoritmes. Ara tenim governs que deixen que l’IA dirigeixi fins i tot les seves operacions de seguretat. Hi ha streamers que es posen en mans dels algoritmes. Però no funciona. Els algoritmes són molt mediocres. Si tu agafes la norma, el resultat és per definició molt mediocre. És antiart. L’has de veure com una persona que intenta fer-ho tot igual.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

lliurament

Albert Jané rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

Barcelona
Jordi Galli
Escriptor

“El procés d’escriure és un viatge, també, una ruta diferent de la que vam recórrer”

Barcelona

Llibres que desconcerten els llibreters

Barcelona
art

La Generalitat compra a Todocolección tres taules del retaule ‘perdut’ del Palau Reial Menor

barcelona
guardó

La debutant Alba Gómez Gabriel guanya el premi BBVA Sant Joan

Barcelona
TEATRE

La Perla29 torna a la reconciliació i el conflicte de Mouawad a ‘Tots ocells’

BARCELONA
còmic

Barcelona serà la ciutat convidada del festival de còmic d’Angulema 2025

barcelona
música

Prop de 30.000 assistents al festival Cabró Rock

barcelona
cultura

Carlus Padrissa: “Mai cap ària ha estat tan eròtica, tan orgàsmica”

Girona