Art

art

Vendre un Caravaggio, ensorrar un Degas

El somni humit de qualsevol que desmunta la casa d’un familiar mort o que buida un traster és que hi aparegui un tresor. Li va passar a una família de Tolosa de Llenguadoc, que van localitzar una pintura de Judit decapitant Holofernes en el fals sostre d’unes golfes. Van cridar Éric Turquin, un consultor artístic, qui estava convençut que era un Caravaggio perdut i que va moure’s com una fura entremaliada per aconseguir que els experts el validessin. L’opinió clau va ser la de Nicola Spinosa, exdirector del Museo di Capodimonte de Nàpols, que va beneir l’autoria. Altres, en canvi, van qüestionar-la. Sigui com sigui, l’obra va acabar adquirint-la un magnat nord-americà per una xifra que no s’ha fet publica, entre els 34 i els 110 milions d’euros. Poc després Turquin va emportar-se novament el gat a l’aigua i va gestionar la venda d’un Cimabue que havia aparegut a la casa d’una venerable senyora de Compiègne, pel qual van aconseguir-se 24 milions.

Dos casos recents han sacsejat el món del mercat de l’art i les subhastes a Espanya. El primer, el del famós Caravaggio aparegut en subhasta a Madrid el 2021 per uns irrisoris 1.500 euros de sortida. Naturalment, en aquell moment no se sabia que era una obra del pintor italià. Quan el tema encara no havia sortit a la llum, recordo que m’arribaven whatsapps sobre vingudes furtives d’antiquaris de tota Europa per veure l’obra en directe. El nom de Caravaggio ja anava en boca de tots. El secretisme va durar poc i la resta de la història és coneguda. Un desconegut milionari estranger amb residència a Espanya ha adquirit l’obra per 30 milions d’euros, que no podrà treure mai de l’Estat perquè va ser declarada Bé d’Interès Cultural. Aquesta persona ha decidit dipositar-la temporalment al Museo del Prado, que ha acollit la idea amb els braços oberts i ja l’exhibeix a les sales.

El cas és molt interessant perquè a través dels mitjans vam assistir en temps real a la reconstrucció del pedigrí d’aquesta pintura, ja que diversos especialistes van començar a fer-hi aportacions documentals espigolades en diferents arxius que van permetre reconstruir el seu periple. Això era important per validar l’autoria. Però des de que la peça va retirar-se de la subhasta per l’expectativa generada, el personatge clau ha estat un català, Jordi Coll —Jorge Coll, en segons quins ambients—, fill d’una família d’antiquaris que ha protagonitzat una meteòrica carrera que l’ha portat a esdevenir el capocannoniere de Colnaghi (Londres-Madrid-Nova York), una de les galeries d’art més importants del món. És algú molt hàbil en el món dels negocis que va guanyar-se la família propietària del Caravaggio, d’aquí que hagi gestionat no només la venda al col·leccionista i el dipòsit de l’obra al Prado, sinó tot el procés previ de validació de l’autoria, amb la participació dels experts Maria Cristina Terzaghi, Keith Christiansen, Gianni Papi i Giuseppe Porzio; així com la restauració i estudis tècnics dels quals ha estat objecte la pintura. Tot plegat ha culminat amb la publicació d’un llibre titulat Caravaggio. The Ecce Homo Unveiled (Caravaggio. L’Ecce Homo desvelat).

Tot el contrari ha passat amb l’obra d’Edgar Degas sobre la qual aquest diari va publicar que havia estat venuda a Todocolección per 926 euros, quan el seu preu de mercat podria arribar als 12 milions d’euros, segons s’ha dit. La notícia ha corregut per tot el món. La pintura s’havia presentat a Madrid amb un punt de rancior per part d’un equip d’experts dels quals només un ho era en l’artista francès, Michel Schulman. Però el temps posa a tothom a lloc, i una investigació exhaustiva duta a terme per Maria Palau, Beli Artigas i Santos M. Mateos, també publicada en aquest diari, ha posat sobre la taula la infinitat d’errors, llacunes i angles morts de la recerca efectuada pels suposats experts que van fer el bateig de l’obra a Madrid. Personatges tèrbols, sospites de falsificació i robatori i, per reblar-ho, confiscacions i devolucions poc clares durant la Guerra Civil Espanyola, han posat en entredit no només l’origen del Degas, sinó també la reputació acadèmica de qui n’havia avalat la traçabilitat i el pedigrí. Aquesta recerca alternativa ha demostrat com d’important són els processos de documentació previs a la presentació d’una pintura en societat, ja que els petits detalls poden encimbellar-la o, directament, ensorrar-la. Per això, sempre és important envoltar-se de veritables experts. I sembla que l’espavilat que va adquirir el Degas per 926 euros no ho ha fet.

*Historiador de l’art i professor de la Universitat de Lleida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

Superchunk actuarà a Sant Feliu de Guíxols

sant feliu de guíxols
CRÒNICA

Des de l’aniversari de Rufus Wainwright

ABUSOS AL CINE I AL TEATRE

El Servei d’atenció als abusos en el sector artístic ha atès 21 consultes en dos anys

BARCELONA
equipaments

Carles García Hermosilla, nou director del Museu d’Història de Barcelona

barcelona
cultura

El Museu d’Història de la Joguina reobre amb més objectes exposats

sant feliu de guíxols
Cultura

Mor Julia Uceda Valiente, professora, escriptora i poetessa andalusa

Cultura

Troben víctimes de la pesta negra del segle XIV a la Catalunya central

Santa Maria de Besora
Sergi Clavell
President del Gremi d’Antiquaris de Catalunya

"El sistema espanyol d'exportacions d'obres d'art és una barbaritat"

Barcelona
Inauguració d’un mural de Tintín

Cimera diplomàtica de Sildàvia a Calonge

calonge