Cultura

1714: últim intent

Recerques documentals i arqueològiques posen llum sobre les darreres victòries militars catalanes

Aquest 13 d’agost es compleixen 295 anys de la denominada Batalla de Talamanca. Era el 1714 i va ser l’última victòria militar catalana. En aquest cas, de les forces que combatien contra les tropes hispanofranceses de Felip V que feia més d’un any que assetjaven Barcelona i dominaven la major part del territori català.

L’episodi és recollit en un treball monogràfic de Francesc Serra i Gustau Erill que, amb el títol La darrera victòria de l’exèrcit català. La batalla de Talamanca (1714) (Farell Editors), ha estat editat amb el suport de l’Ajuntament de Talamanca. Serra i Erill van iniciar la seva recerca a partir de la carta que Antoni Desvalls i de Vergós, Marquès del Poal i comandant en cap de les forces militars catalanes de fora de Barcelona, va enviar al Consell de Cent de la ciutat per anunciar la victòria. Amb codi xifrat, el comandant català advertia, a més, sobre el propòsit de trencar les línies de setge al voltant de Barcelona per intentar invertir la marxa de la guerra de Successió, que estava a les acaballes. Antoni Desvalls va provar-ho sense èxit el 21 d’agost i la ciutat va capitular tres setmanes després. El 18 de setembre ho feia Cardona, l’última plaça que va caure en poder de les forces borbòniques.

La descripció de la batalla ha servit de base de diverses prospeccions en les proximitats de Talamanca que han permès trobar restes del combat (bales de plom, sibelles i objectes de metall) que confirmen la crònica del comandant català. “És l’última victòria de l’exèrcit català, però sobretot demostra que la resistència catalana contra els borbons va creure en les seves possibilitats fins a l’últim moment”, afirma Francesc Serra, coautor de l’estudi. Segons el seu company, Gustau Erill, la carta del Marquès del Poal “era un codi de base numèrica de dos dígits. Cada número representava una lletra però, per fer-ho més difícil cada lletra tenia diversos números i cada oficial una mica important tenia el seu codi particular” que el servei d’espionatge del Consell de Cent s’encarregava de desxifrar.

L’alcalde de Talamanca, Josep Tarín, confia que el treball serà un element de “recuperació de la memòria històrica”, però també una eina de la ruta històrico-turística del 1714. La culminació seria un monument d’homenatge als herois que van participar en aquesta batalla per les llibertats nacionals de Catalunya. En aquest últims anys ha anat creixent l’interès dels investigadors per aprofundir i aclarir els fets de la guerra que va culminar amb l’anorreament de les institucions catalanes. Un altre investigador, Xavier Rubio Campillo, ha elaborat la seva tesi doctoral sobre els episodis de 1714 a Talamanca.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mario, Llull i el manuscrit Voynich

Liliana Torres
Directora de cinema

“Les mamíferes no tenim l’instint de ser mares”

Barcelona
Crítica

Les tres vides d’una cantant llegendària

ARTS EN VIU

Una funambulista creuarà la plaça MargaridaXirgu per inaugurar el Circ d’Ara Mateix

BARCELONA

Cines que no són ‘només un cinema’

Barcelona

El cinema comercial no remunta

Barcelona

El cinema (d'autor) es fa veure

Barcelona / Los Angeles
Cinema

Belén Rueda i J.A. Bayona animen la recta final del BCN Film Fest

Barcelona
‘thriller’

Un altre líder suec pacifista amb un final tràgic