arqueologia
Descobreixen un complex metal·lúrgic al jaciment ibèric de Tivissa
Els arqueòlegs troben materials que els permeten datar les dues torres pentagonals d'accés al poblat i confirmar que no les van construir els romans
Les tres setmanes d'excavacions arqueològiques al jaciment ibèric del Castellet de Banyoles, a Tivissa, han donat enguany fruits importants. Així, els arqueòlegs de la Universitat de Barcelona (UB) que fa tretze anys consecutius que estan excavant en aquest immens jaciment ibèric, un dels més grans de Catalunya, han trobat àmfores grecoitàliques i ceràmica de vernís negre procedent de la zona del golf de Nàpols, que els ha permès confirmar amb seguretat que les dues torres pentagonals que donen accés al jaciment van ser construïdes pels ibers i no pels romans. “No sabem quan les van construir però sí que, quan els ibers van abandonar el poblat després de la segona guerra púnica, les torres ja existien, i per tant són ibèriques”, explica Rafel Jornet, codirector de les excavacions. Això va passar al segle II abans de Crist i les restes de ceràmica localitzades són d'aquella època.
Però al marge d'aquesta confirmació, enguany les excavacions també han topat amb una troballa molt significativa, el que sembla un complex metal·lúrgic. Es tracta d'un edifici de dimensions importants, amb diverses estances, on els arqueòlegs creuen que es desenvolupava tot el procés de producció d'eines metàl·liques. En primer lloc hi ha les restes del que sembla un forn de reducció, per separar el metall de la roca, una altra estança amb una tina de ceràmica ibèrica on es creu que es remullava el metall roent, al costat d'una pedra plana que probablement es feia servir d'enclusa. També han trobat restes ceràmiques d'una manxa per avivar el foc. “Han aparegut grans quantitats de fragments de metall [plom i ferro] per tot arreu i espais cremats i amb restes de fum”, diu Jornet tot precisant que aquest edifici dóna encara més sentit a la hipòtesi que aquest jaciment basava la seua economia en el control, distribució i comercialització de metalls.
En la campanya d'enguany, que ha finançat com sempre el Museu d'Arqueologia i que va acabar divendres, hi han participat deu arqueòlegs de diverses universitats. Paral·lelament, s'han dut a terme els treballs de consolidació de la zona residencial del poblat que està previst que continuen un parell de setmanes més.
