Cultura

Tocs. cobla

de

Per terra, mar i aire

Des del seu exili americà, Agustí Borgunyó va ser un precursor que va tenyir d'internacional la història de la cobla i la sardana. En aquell moment, un viatge unidireccional, perquè no va provocar un coneixement més gran d'aquest fenomen musical al seu feu de Nova York. En tot cas, un viatge intens, perquè sense perdre ni un mil·ligram de l'estètica original, els colors de Broadway treien el nas en una obra que en arribar a Catalunya causava furor. Pocs autors deuen haver provocat tanta expectativa com Borgunyó en els seus inicis, i pocs intèrprets deuen causar tant d'impacte amb les seves interpretacions com Jordi Molina.

El Premi Agustí Borgunyó que Sabadell Més Música ha atorgat a l'extraordinari tenorista blanenc ha provocat el maridatge perfecte. Borgunyó va ser fidel a una estètica trencant algun motlle i impulsant el so de la cobla a través de nous timbres, una passió que Molina ha fet evolucionar encara més a través de la tenora. S'ha de tenir molt de coratge per abandonar una situació gairebé de privilegi en algunes de les millors formacions instrumentals del país per dedicar-se a una passió de final incert, però Molina ho va fer per dedicar-se en cos i ànima a la recerca de nous impactes sonors amb la base de la tenora. Amb aquesta ambició, de la seva mà la tenora ha circulat pel món de la Seca a la Meca buscant mestissatges estètics, timbres seductors i colors intensos amb tota mena de combinacions i en tota mena de caràcters. Una tasca complexa, tenint en compte els prejudicis que ha de vèncer sobretot a casa nostra, però una tasca que està donant molts fruits a nivell artístic i que ara li està començant a comportar reconeixements. Molina ha consolidat l'obra de Borgunyó, i al seu torn Borgunyó li ho agraeix a través de Sabadell Més Música.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
La crònica

Blanes estén una catifa vermella

La crònica

Dia de flexió i de reflexió en el festival Trapezi

música

Grabu: “Faig una música que aquí és poc habitual”

girona
Cinema

‘Mexican Dream’, de Laura Plancarte, corona el palmarès de DocsBarcelona

Barcelona
Arts escèniques

El Festival Z acollirà 16 projectes escènics

Girona

Últim dia per veure les noves tendències del circ al Trapezi

REUS

Les Festes de Maig omplen els carrers de música i cultura popular

LLEIDA
CrÒnica

Ricky Gil i Biscuit, un bon treball d’arqueologia

dit o fet per dones

La pedra seca com una resistència