El ‘pinyol' del teatre de Broggi
El director recupera ‘La mort d'Ivan Ílitx', sis anys després d'haver-la estrenat, a la Biblioteca de Catalunya
La Perla 29 confia que la Biblioteca continuï acollint les seves produccions
Oriol Broggi, el 2005, va decidir portar a escena la novel·la La mort d'Ivan Ílitx de Lev Tolstoi. D'allà van sorgir idees i elements escenogràfics que després s'han anat colant en muntatges posteriors. L'obra s'estrena aquest dilluns i es podrà veure fins al 6 de març. Tracta, com a tema de fons, la dificultat de la cultura occidental d'acceptar la mort socialment i la manera d'afrontar la por al dolor i al final de la vida individualment.
El director, que va aprofitar aquest muntatge estrenat a la Sala Beckett com a targeta de presentació (i per abaratir costos) al Centre d'Arts Escèniques de Terrassa (l'Alegria), que ell va dirigir durant el primer any, torna a rescatar l'obra dels llimbs. No té manies a dir que és l'espectacle de què està més content. Tot i que altres peces com ara Antígona, Hamlet o Natale in casa Cuppiello li hagin aportat premis, reconeixement i un planter de públic fidel.
Òscar Muñoz, Pilar Pla, Elvira Prado i Jacob Torres són tots –i alhora no ho és cap– Ivan Ílitx, aquell jutge mediocre i ambiciós, els amics del qual s'assabentaran que ha mort per una esquela al diari. Sis anys més tard, els actors s'atreveixen a presentar la situació amb harmonia, sense la tensió per la mort. Muñoz parla d'interpretar “més assossegats” i Pilar Pla, de “lucidesa”.
Tots llegeixen la novel·la (hi ha cops que dalt d'un faristol per fer ben visible que la dramatúrgia parteix d'un text de Tolstoi), però hi ha subtils interpretacions. Jacob Torres, per exemple, opina que té un component d'humor, tot i la solemnitat del tema, quan fa un retrat de la societat russa del final del segle XIX. Pel que fa a la dificultat de la dramatúrgia (que signen el mateix Broggi i Jeroni Rubió), han buscat la manera de dir el text, cantat o recitat, que mantingui el to elevat, però que no deixi de ser proper als espectadors d'avui.
Conferències paral·leles
La Perla 29, que es quedarà a la Biblioteca de Catalunya tota aquesta temporada i ha deixat de buscar espais estables on ubicar les produccions escèniques, busca un grau de complicitat amb el seu públic més profund. Per això, ha muntat quatre xerrades arran d'aquest muntatge. El 9 i 16 de febrer, per exemple, Marc Antoni Broggi, pare del director i membre del Comitè de Bioètica de Catalunya, modera xerrades que analitzen com es pot ajudar al final de la vida i com s'aprèn a morir. La vinculació familiar no acaba aquí. Es torna a aprofitar la gravació del seu avi, Oriol Broggi, quan la novel·la cita l'entrevista amb un metge conegut. “L'àvia també hi és present”, revelava fa uns quants dies el director. Els barrets o la perxa vénen de casa seva.
El director creia que les voltes de pedra de la Biblioteca ajudarien a localitzar el pis d'Ílitx, però no hi juguen tan a favor com pensava. Van pensar que en aquesta reposició mirarien de millorar passatges. Es van adonar, però, que tot el que volien tocar es desafinava. L'única novetat és una cortina translúcida, un detall mínim que podria desplegar un nou recurs dramatúrgic fructífer.