La Villarroel acull una intriga política
L'any passat, Pere Riera (Canet de Mar, 1974) va sorprendre amb Lluny de Nuuk, en el seu debut escènic. Va ser dins del programa T6 de promoció de l'autoria del TNC. Només uns mesos després, la Villarroel li dóna l'alternativa amb el text que va escriure com a treball de llicenciatura de l'Institut del Teatre: Desclassificats. Escrit fa cinc anys, imagina un president a la corda fluixa per una presumpta irregularitat juvenil que accepta ser entrevistat en directe per una periodista molt ben considerada.
“No és ni la Terribas ni tampoc el Mas, els noms són catalans, però també podria ser un episodi a Andorra”, aclareix evasivament Riera. I és que l'obra, més que fer una peça de tesi política, s'endinsa en el debat de si és indispensable la correcció absoluta per poder governar. Un error, ni que sigui del passat, els elimina del grup capdavanter, els deixa desclassificats. L'obra s'estrena demà i es podrà veure fins a finals d'abril.
A escena, tres actors: Emma Vilarasau (periodista), Abel Folk (assessor del president) i Antoni Sevilla (president). Riera, que ha assumit també la direcció del text (inicialment l'havia de compartir amb Carol López), tem la referència del TNC. Sap que hi haurà comparacions, tot i que són dues peces molt diferents. Lluny de Nuuk s'endinsava en una trama familiar on cadascú defensava els seus interessos ferint a la resta. Riera no sap en quin gènere situar Desclassificats, tot i tenir un punt de comèdia. No respon al drama ni és un thriller, perquè l'espectador coneix des del començament les raons per les quals un president es pot veure forçat a dimitir. Folk es pregunta: un bon president ha de plegar per un possible error del passat?L'assessor està per sobre del maniqueisme i busca què és més bo per al país.
