Els bons vents de Nova Orleans
Primer ple del Black Music 2012 a la Mirona per veure l'huracà Trombone Shorty, un fenomen de la natura
Es podria dir que Trombone Shorty és com la nostra Andrea Motis, en versió de Nova Orleans: com ella, canta i toca dos instruments de vent –en el cas del nord-americà, el trombó i la trompeta– i tot ho fa bé. A més, Trombone Shorty acaba de fer 26 anys, però ja fa dues dècades que treu fum del seu trombó huracanat: tot un fenomen que ahir va esclatar en una Mirona molt a prop del ple absolut, en el primer gran èxit de públic d'aquest Black Music Festival 2012. La nit va començar amb l'esplèndida promesa dels gironins The Basement, banda multitudinària –tretze membres, set veus– que indaga en els clàssics del soul per anar creant també, a poc a poc, el seu propi repertori original. I després, Trombone Shorty & Orleans Avenue –septet multiracial, entre Funkadelic i Fishbone– va provocar el deliri, amb un so tan potent com ben articulat i un ritme trepidant. Unes hores abans, Street Soul Machine va oferir la ja tradicional cercavila del Black Music pel centre de Girona.
