A l'ombra del càncer
«És una cabronada immensa i ho vaig viure com una lluita», va dir l'autor
«El càncer és una cabronada immensa i ho vaig viure com una lluita», va declarar Baltasar Porcel quan va rebre el premi Sant Joan de novel·la per Cada castell i totes les ombres el juny de l'any passat. Cobert amb una gorra marinera per tapar els estralls de l'operació, no va tenir problemes a l'hora de parlar de la seva malaltia, que aleshores donava per superada. Va confessar que havia suposat un daltabaix en la redacció de l'obra que portava entre mans: «Quan vaig començar a escriure-la fa uns anys tenia problemes per tirar-la endavant perquè vivim en un món problemàtic. Tot estava molt teoritzat i jo conceptualitzava massa el llibre, però gràcies a uns amics vaig aconseguir desbloquejar-lo.» El resultat va ser una novel·la que definia com a «vital i lliure», símbol del seu «afany per viure».
La seva actitud vital davant del càncer va inspirar el periodista radiofònic Gaspar Hernàndez en la novel·la El silenci, guanyadora de la passada edició del premi Pla. Porcel, que integrava el jurat del premi convocat per Planeta, apareix com un personatge més de la novel·la, que es presenta com un al·legat a favor de les teràpies alternatives a l'hora de guarir el càncer.
En tot cas, Porcel va deixar constància més d'un cop de la transformació que havia suposat en la seva vida la malaltia, tant en l'àmbit personal com artístic: «Gràcies al càncer, al fet de passar per una experiència important, el llibre que escric ha pres força humana i arrasa els contextos que abans em pesaven molt», va dir en una ocasió, referint-se sempre a Cada castell i totes les ombres. A partir de la malaltia, Porcel va rebre un homenatge a La Pedrera en forma de jornades dedicades a la seva obra, organitzades per la Fundació Caixa Catalunya. El mateix any va guanyar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i va reivindicar que no era per la malaltia, sinó per la seva obra, justament el que quedarà després que l'ombra del càncer se l'hagi endut.
