música

Vigència de la bossa nova

Bossa Nova Stories és el tribut que Eliane Elias fa al mig segle de la gravació del Chega de Saudade amb què Gilberto, Jobim i De Moraes van inaugurar una de les músiques més entranyables del vint. La bossa nova va ser ràpidament entesa i assimilada a Nord-amèrica per Sinatra o Getz, usufructuaris de compositors com Porter o Gershwin, que també eren a l'arrel de la bossa nova. Eliane Elias creix a São Paulo en el moment d'esclat del gènere. A disset anys ja girava amb Vinicius de Moraes i tocava amb Jobim i Toquinho.

El concert de Sant Feliu va començar amb un tema de Gilberto Gil i de seguida va atacar el Chega de Saudade. L'aparença d'Elias és madura i consolidada. Alta i escotada, amb faldilla curta i lluentons, tacó de punta, esquena nua, toca, canta i balla amb la fusta dels clàssics i els desafinados de torn. De seguida van arrencar aplaudiments. S'agraeix molt l'hospitalitat de la música brasilera, d'una carnalitat que Elias ressegueix amb un piano i cant tranquils, sense aixecar el to de veu, com mana la seva tradició, i ensenyant-nos les peces per dintre, metòdica i sabuda, com el tronc robust, però també discret, d'un arbre de fulla exuberant, i per fulla exuberant vull dir els músics que l'acompanyen, especialment el bregat Marc Johnson i un bateria jove, Rafael Barata, capaç de tots els focs d'artifici i bruixeries de la percussió.

La bossa nova és càlida, complaent, acollidora i generosa. Elian Elias va tornar el favor als compositors americans que van influir els pares de la bossa nova, interpretant-nos a la brasilera el They can't take that away from me. Amb la calma de l'erotisme saciat, s'endú la melodia riu avall, cap a la desembocadura per meandres i aigües tranquil·les. També va tocar una peça de Caetano Veloso, A ra, perquè la línia del vol Brasil - Nord-amèrica continua activa. Fa uns anys, Veloso va donar un disc esplèndid de música americana, A foreign sound, i l'últim de Diana Krall, Quiet Nights, és ple de bossa nova. L'anar i tornar continua, amb una manera d'interpretar suau i pentinada, continguda, perquè no cal ensenyar totes les cartes, la tristesa i l'alegria poden dir-se a mitja veu i això farà pujar molt la intimitat.

És un piano menys expansiu que els de Chucho Valdés o Camilo i potser menys genial. El concert va acabar com es veia a venir, amb dos ultraclàssics, Desafinado i Garota de Ipanema. Quina meravella de cançons. Marc Johnson va agafar l'arquet i va fer una incursió inesperada a una altra galàxia, com descobrint-nos que el destí d'aquest viatge havia estat, des del començament, la pura nostàlgia.

Intèrprets: Eliane Elias (piano i veu); Marc Johnson (baix); Rafael Barata (percussió) Lloc: 47 Festival Internacional de la Porta Ferrada. Sant Feliu de Guíxols Dia: 12 de juliol


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’ambaixador del doble exili a París

Barcelona
CULTURA

Santa Susanna consolida la programació de petit format amb el vuitè Micròmetre

Santa Susanna
RIPOLLÈS

Cinema Transhumant gira per cinc residències d’avis amb dues pel·lícules

RIPOLL
ÒPERA

El Liceu infla de romanticisme ‘top’ el tràgic destí d’‘Adriana Lecouvreur’

BARCELONA
Emili Bayo
Novel·lista

“Tota la novel·la és plena d’homenatges i referències culturals”

Barcelona
música

L’Estadi Olímpic inicia la temporada de grans concerts

Barcelona
música

Parellop obre amb ‘Una llum al camí’ una sèrie de singles que sortiran al llarg del 2024

girona
Cinema

CIMA i l’Eram projecten vuit curts amb perspectiva de gènere

Girona
música

‘Despechá’, de Rosalía, supera els mil milions d’escoltes a Spotify

Barcelona