Moreau reapareix al Grec amb una tragèdia sobre les víctimes bèl·liques
Amos Gitai planteja un oratori teatral a «La guerra dels fills de la llum...»
El mèrit de Josep Flavi és que va decidir escriure la guerra en què els romans van massacrar els jueus mostrant el paper de les víctimes i obviant la lectura èpica dels guanyadors. L'obra es representa avui i demà a l'amfiteatre Grec amb un repartiment estel·lar, protagonitzat per Moreau (que interpreta el paper de narradora, el de Josep Flavi) i amb Jerome Koenig de Vespasià. La coproducció, que va inaugurar el Festival d'Avinyó fa uns dies, és un ambiciós treball en què també intervenen el festival d'Atenes, el d'Istanbul i el Théâtre de l'Odeón de París dins el projecte Kadmos.
Amb 81 anys, és el tercer cop que Moreau (que va treballar amb directors de cinema com ara Luís Buñuel i Orson Welles) actua al Grec. El 1988 va debutar amb Le récit de la servante Zerline. L'any següent ho feia amb Le celestine. Per Gitai, a l'actriu (que es va excusar d'assistir a la presentació) «li interessa la realitat més enllà de Canes». El director celebraria que la peça es representés a Israel. El conflicte àrab i israelià viu ara «un bon principi» perquè s'han adonat que la solució no passarà per l'anihilació de l'enemic.
L'agressor, en castellà
Gitai fa una lectura valenta a Barcelona. Manuel Barceló interpreta en castellà el paper de Titus, el fill de l'emperador que acabarà dominant el poble jueu. Per contra, Sílvia Bel interpreta en català el paper de la víctima, una dona que es veurà forçada a menjar-se el fill. Per Gitai, el mèrit és que cada «país troba els seus ressons en aquesta simple peça».
