Vèncer ‘Victus'
Vint-i-dos, entre 1.016 participants, han guanyat el concurs d'El Punt Avui amb motiu de la sortida demà de la traducció catalana de la novel·la de Sánchez Piñol
Entre els guanyadors, hi ha fans de l'autor i d'altres que esperen llegir-lo per primer cop
La traducció catalana de la novel·la Victus, d'Albert Sánchez Piñol, està a punt de sortir a les llibreries demà amb un primer tiratge de 25.000 exemplars. Publicada per La Campana, la versió catalana ha estat traduïda per Xavier Pàmies. No ha estat una empresa fàcil per al traductor vessar al català un text original en castellà que barreja elements de barroquisme narratiu amb un argot bastant rebuscat i girs actuals. A més, la història de l'enginyer militar i soldat Martí Zuviría està plena de vocabulari molt específic sobre enginyeria bèl·lica. Tot un repte.
El Punt Avui ha volgut celebrar la sortida al carrer de la versió catalana de la novel·la sobre la desfeta del 1714, amb un peculiar concurs que ha tingut lloc al llarg de tota la setmana en la web del diari. Els lectors que ho desitgessin havien de triar la millor traducció, segons ells, de cinc de les paraules castellanes més enrevessades que apareixen en la versió original de l'obra. Se'ls donava tres opcions per mot. Les paraules eren: berzotas (la paraula correcta era ximplet); cantamañanas (tarambana); chisgarabis (mamarratxo); felpudos rojos (pendons vermells), i grandullón (ganàpia).
El llibre, com a premi
De les 1.016 persones que hi han participat, 22 han encertat les cinc paraules correctes (vegeu gràfic amb el llistat dels guanyadors). Totes elles rebran com a premi el llibre. Aquest diari es posarà en contacte amb els guanyadors passada la Setmana Santa per anunciar de quina manera se'ls fa arribar l'exemplar.
Entre els guanyadors, hi ha els qui són absolutament fans del llibre i de Sánchez Piñol. És el cas de Xavier Méndez, de Barcelona, que és un gran seguidor dels llibres de l'escriptor. “Victus em va agradar moltíssim i ara em tornaré a llegir la versió catalana, és clar! Però, a més, quan surtin les versions en francès i en anglès, també me les penso llegir”, diu. En Xavier, que s'ho ha empassat absolutament tot de l'autor, ens confessa que també posseeix la versió anglesa de Pandora al Congo. Les preguntes del concurs les ha contestat, diu, “per intuïció i bastant ràpid”.
Mari Alguacil, de Medinyà, també es va llegir amb fruïció la versió original castellana del llibre i ara ho tornarà a fer en català. “És un llibre molt bo, em va agradar molt.” Per ella, contestar les preguntes del concurs també va ser fàcil.
Curiositat
Jordi Canal, de Sabadell, no estava segur d'haver contestat bé totes les preguntes. “Vaig tenir dubtes amb la traducció de felpudos rojos...” En Jordi, en canvi, no ha llegit la novel·la: “N'he sentit parlar molt bé i em pica la curiositat.” Mercè Rovira, de Riumors, també està molt interessada per la novel·la de Sánchez Piñol, però des del principi va tenir clar que volia esperar-se que sortís la versió catalana. “Sempre llegeixo en català, per això preferia esperar que es publiqués la traducció.” A la Mercè, el concurs també li va resultar fàcil.
Montserrat Pujals, de Manresa, no ha llegit mai Sánchez Piñol però aquesta novel·la li crida especialment l'atenció i ara espera amb candeletes conèixer de primera mà les aventures de Martí Zuviría en la desfeta del 1714. Explica que va veure claríssimes tres de les preguntes del concurs però va dubtar de dues. “Vaig consultar el Pompeu Fabra però tampoc tenia gaire clares les respostes”, explica.
Fins ara s'han venut més de 100.000 exemplars de la versió en castellà de la novel·la. Està a punt de sortir la traducció francesa i s'han venut els drets a vuit llengües més.
