música
Els Cremats editen ‘Formigues', la “crisàlide final”
El grup palafrugellenc publica el seu disc més personal, sense havaneres
Hi canten Sílvia Pérez i Alba Guerrero
“El nostre primer disc d'autor va ser l'anterior, Què ens està passant! (2010), però aquest és la crisàlide definitiva, abans que surti la papallona”. Així expliquen els palafrugellencs Els Cremats la transformació que representa el seu vuitè disc en més de 15 anys d'història, titulat Formigues i editat per Discmedi.
I en què consisteix aquesta transformació? “Aquest és un disc produït absolutament per nosaltres i té un aire més pop. Aquí hem inclòs per primera vegada la bateria, perquè en el disc anterior hi havia una bateria artificial feta amb instruments de percussió.”
Gravat en directe
Hi ha més novetats: “Tots Els Cremats hem participat en la composició de les cançons i també hem gravat per primer cop tots els temes en directe, tocant junts a l'estudi: deu els vam fer a La Casamurada i els altres dos, a Bucbonera Records. El resultat és un disc que sona com els nostres concerts i que podrem defensar molt bé en directe”, expliquen. També han estrenat amb èxit el micromecenatge, amb aportacions d'uns 170 mecenes, 50 dels quals van poder assistir a dos sopars concert privats a l'hotel Sant Roc de Calella.
Però la gran metamorfosi és, en realitat, la desaparició definitiva de l'havanera en aquest disc. Els Cremats, que van néixer com uns renovadors de l'havanera i la cançó de taverna, continuen actuant en aquest circuit, però ara volen donar a conèixer –ells en diuen “evangelitzar i alliberar ments”– el seu altre vessant creatiu, el de Formigues. I no volen barrejar les coses: cada repertori té el seu moment.
Un bon exemple de la visió oberta i desacomplexada de la música que representa Formigues és el trio de versions triades: Ull per ull, d'Adrià Puntí; el son cubà Anita, de Compay Segundo, amb la veu amiga d'Alba Guerrero, i Chacarera del 55, que va cantar l'argentina Mercedes Sosa i ara sona amb la veu d'una altra amiga, Sílvia Pérez Cruz. “Fem música mediterrània, però també ens agraden moltes altres músiques.”
La paternitat recent d'alguns membres del grup queda palesa en el primer tema, Comença la funció, dedicada a una nena, i en la cançó de bressol final, Nina dels ulls rodons. Entre aquestes dues mostres de tendresa, hi ha la canya de sempre, com ho demostra el primer single, Prou!, amb un divertit videoclip de Fitzcarraldo Films que estrenaran la setmana vinent. “No fem cançó protesta, però sí tractem temes molt actuals, i si cantes sobre el que està passant no et poden sortir gaires alegries.”
La presentació del disc, prevista per al 13 d'abril a Palafrugell, s'ha d'ajornar perquè Ramon, el baixista, va tenir un accident domèstic. Però continuen treballant com formigues: humils i en equip.
