Cultura

Dir-li un parell de coses a la Mort

La companyia osonenca CorCia Teatre omple la sala petita de l'Atlàntida amb l'estrena de ‘Pacamambo', una reflexió de Wajdi Mouawad sobre la mort

Llums càlides i llums fredes. Una escenografia a base de cortines de gasa però també de plàstic. La veu en off del personatge de la Lluna, dolça i inquietant alhora. Semblava que els elements del muntatge de Pacamambo (Wajdi Mouawad, 2000) que la companyia osonenca CorCia Teatre va estrenar el 19 d'abril al teatre-auditori Atlàntida transmetessin el sentiment d'ambivalència de l'obra: la mort causa dolor però es pot superar i conservar l'amor dels difunts en el record.

Això és el que acaba aprenent el personatge de la Julie, una nena d'onze anys, després d'un viatge iniciàtic que la porta a tancar-se al soterrani amb el cos inert de la seva àvia durant tres setmanes.

“El meu gos Gros i jo vam decidir que faríem una cosa terrible”, explica la nena al psiquiatre que l'atén quan tot ha passat. Això tan terrible és trobar la Mort i “dir-li un parell de coses”, emfatitza la Julie enfonsada en una butaca i fent-se la gran, com si tanqués tractes.

El psiquiatre no s'acaba de creure les històries de l'àvia sobre aquest lloc on la gent es retroba i tothom hi té el color de pell que vol: Pacamambo.

Primer cop

És la primera vegada que es representa en català aquesta obra de l'autor de l'exitosa Incendis. Dirigida per Montse Albàs, Pacamambo tenia un punt naïf, de conte, que es materialitzava en els colors vius i les textures de l'escenografia i en els gestos dels personatges, interpretats per Jordi Arqués, Marta Parramon, Joan Roura i Montserrat Grau.

Gestos com els salts enèrgics i simpàtics del gos, representat amb frac i barret pelut, o els tremolors de la Mort, que perdia la confiança cada cop que no podia sostenir-se en el seu bastó elegant.

“Estem seguint la línia que vam plantejar a l'anterior muntatge”, explica Albàs, que ja havia dirigit CorCia en altres ocasions, l'última el 2011 a Ànimes de Batan. “Arribar de forma humanista a les persones, parlar dels sentiments davant dels fets de la vida”.

En aquest cas, parlar de la mort, un tema que de vegades sembla tabú. L'estiu passat, quan començaven a preparar Pacamambo, la directora osonenca va poder fer un curs amb l'autor de l'obra i hi ha pogut aplicar algunes de les tècniques apreses.

L'últim muntatge de CorCia Teatre es podrà tornar a veure divendres vinent a la sala La Planeta de Girona i, a partir de la tardor, es preveu portar-lo de gira. CorCia va néixer el 2001 amb l'obra Cor i, des de llavors, ha viatjat per Espanya amb peces com La Celestina o Tres sombreros de copa.

La companyia s'ha caracteritzat per posades en escena senzilles, a favor del text, i l'ús d'espais teatrals poc comuns, com el Museu Industrial del Ter de Manlleu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.