Banda de fantasia

Sold out de prestigi, divendres, en la presentació en el Voll-Damm 45è Festival Internacional de Jazz de Barcelona d'Almah, el disc amb el qual el contrabaixista israelià Avishai Cohen –un d'aquells jazzmen entossudits a canviar de formació cada dos per tres– estrena una banda que, segons afirmava al Barts, li ha permès assolir les seves “fantasies musicals” després de tres anys d'assajos: un quartet de corda, un pianista i un oboista capaços de comandar solos d'una gran bellesa i una bateria de només dinou anys, tot un Tony Williams de l'Orient Mitjà, que va provocar moltes de les grans ovacions de la nit: Amir Bresler.

Cohen, durant dues hores, va exhibir tota la seva sensibilitat per via d'un repertori integrat tant per cançons sefardites apreses de la seva mare, i a les quals ell mateix va posar veu, com per estàndards de procedències diverses (A child is born, Alfonsina y el mar), cançons israelianes de bressol i melodies de l'exèrcit comunista rus arranjades de manera “més amable” per ell mateix. Un festí, en resum, que es va completar amb un demolidor set en format de trio, solos de contrabaix d'una bellesa gairebé escultòrica i una repesca emocionada de Bésame mucho, que Avishai Cohen ja interpretava quan, amb Brad Mehldau i el català Jorge Rossy –a qui va citar sovint durant el xou–, constituïa una de les aliances més potents de la connexió entre les escenes de Barcelona i Nova York dels noranta.

Un concert brillant que va resultar reforçat per les habilitats comunicadores de Cohen i que va acabar amb el públic enfervorit dempeus. Una victòria rotunda tant d'ell com del festival de jazz.