Un turc entre els més grans
Nuri Bilge Ceylan du una immensa obra txekhoviana a Canes, on es veu una efectista producció dels Almodóvar
Sap tractar la complexitat humana a través de la potència
de la paraula
i de l'estil
La distribuïdora Wild Bunch ha creat un événement a Canes amb la projecció de Welcome to New York al marge del festival (que suposadament hauria rebutjat la pel·lícula arran de les pressions de l'entorn del mateix protagonista) d'aquesta recreació d'Abel Ferrara de l'escàndol que va frenar la carrera política de Strauss Kahn. La campanya ha tingut els seus efectes publicitaris i, ahir, el film de Ferrara amb Gérard Depardieu (al qual no va poder accedir aquesta cronista) es disputava l'atenció mediàtica a les pel·lícules presentades a concurs: una personal aproximació de Bertrand Bonello al dissenyador Yves Saint-Laurent, uns efectistes Relats salvatges de l'argentí Damián Szifrón produïts pels germans Almodóvar i una obra immensa de Nuri Bilge Ceylan.
El cineasta turc ha dut a Canes un film de 195 minuts de durada que fa sentir joiosament que s'ha convertit en un cineasta dels grans, d'aquells que demostren que el cinema és capaç de tractar la complexitat humana a través de la potència de la paraula i de l'estil. Amb la seva anterior pel·lícula, Érase una vez en Anatolia, Bilge Ceylan va fer un salt que encara es fa més gran amb Winter sleep / Son d'hivern, on poua declaradament de Txékhov (però també d'Ibsen, Shakespeare i Dostoievski mentre que la influència d'Antonioni i Tarkovski, que persevera en els plans seqüència amb què filma els paisatges per fer-ne sentir el misteri, sembla deixar lloc a la de Bergman). I ho fa per construir un drama existencial sobre un intel·lectual en crisi confinat en un hotel que regenta a l'Anatòlia, on té altres propietats que el fan un home despreocupat de la pobresa aliena.
A Winter sleep, Bilge Ceylan es concedeix temps per filmar la neu a l'exterior i per construir en els espais interiors escenes en què es desenvolupen llargues converses sobre la vida malmenada, les il·lusions perdudes, el fracàs de l'amor. Aquestes converses dilatades atrapen, mentre el cineasta turc, diferentment al seu protagonista, no oblida les diferències socials i posa en qüestió la caritat amb què els benestants ociosos volen alleugerir la mala consciència. És un film digne de memòria.
Després de l'esplèndida L'Apollonide, Bertrand Bonello ha sorprès tractant la figura d'Yves Saint-Laurent, el dissenyador francès creador de tot un estil que, des dels anys 60, va renovar l'alta costura femenina mentre es lliurava a l'autodestrucció amb diverses addiccions.
Creació i autodestrucció
El cineasta ha assumit un encàrrec de manera personal per tractar la tensió entre l'impuls creatiu i l'autodestructiu amb un registre operístic i fins viscontià. El dissenyador a la vellesa és interpretat per Helmut Berger, que es contempla ell mateix en una emissió televisiva de La caiguda dels déus, de Visconti.
La secció oficial també ha trobat un lloc per a Relatos salvajes, un film episòdic de l'argentí Damián Szifrón que, amb un estil matusser i efectista, narra cinc històries (i un pròleg) sinistres amb una violència creixent i un humor negríssim. El film enganxa i té una carrera comercial al davant, però diria que el cinema és cosa de Bilge Ceylan.