La sort del món en joc
Demà farà 70 anys del desembarcament de Normandia, el més gran que ha fet mai per mar un exèrcit. Un festival de cinema bèl·lic a Barcelona celebra l'efemèride
El 5 de juny del 1944, avui fa 70 anys, estava previst començar l'operació Overlord, més coneguda popularment com el desembarcament de Normandia. Però el mal temps va retardar l'inici fins a la matinada del 6 de juny: paracaigudistes nord-americans i britànics van saltar darrere les línies enemigues (entre els quals, la 101a divisió, immortalitzada a la sèrie Hermanos de sangre), i, des de bon matí, desenes de milers de soldats dels EUA i el Regne Unit, i voluntaris d'altres nacionalitats van començar a desembarcar a les platges de Normandia en una batalla sagnant en què es jugava “la sort del món”, com canta Manel.
L'èpica nord-americana, a través de produccions com Salvar el soldado Ryan, determina que una generació de joves dels EUA van salvar el món. Però fins i tot des del mateix país han aparegut veus més equitatives i s'ha tingut en compte l'enorme aportació soviètica, amb 20 milions de víctimes, i el canvi del signe de la guerra que va representar la batalla de Stalingrad.
La guerra més filmada
En tot cas, fos de qui fos el mèrit, el conflicte ha estat des de l'inici una mina inesgotable per al cinema. “La Segona Guerra Mundial és el tema que ha inspirat més produccions de la història”, afirma Josep Maria Caparrós, catedràtic d'història contemporània i cinema de la Universitat de Barcelona. I comenta, en una entrevista a El Punt Avui, el tipus de cinema que ha predominat en abordar el conflicte: “Un cinema més propagandístic, perquè moltes pel·lícules es van fer durant la guerra freda, a part dels documentals de Frank Capra i altres directors fets amb l'objectiu de convèncer els nord-americans de la necessitat d'entrar en guerra.” Matisa que “les primeres pel·lícules van ser més heroiques, i després més crítiques”, però sense caure en el cinema polític: “Combina la propaganda amb les aventures. No té com a objectiu ser rigorós, sinó oferir espectacle utilitzant la guerra mundial per fer cinema de gènere. No són pel·lícules polítiques com ho van ser les de Vietnam.”
Títols rellevants
La batalla de Normandia ocupa un lloc important en la filmografia. Destaquen especialment l'esmentada Salvar el soldado Ryan (Steven Spielberg, 1998) i El día más largo (1962), amb la qual “es va intentar fer una producció que mostrés objectivament el desembarcament, com si fos un documental, però amb actors famosos”, diu Josep M. Caparrós, que és també director del Centre d'Investigacions Film-Història de la UB. Altres títols que destaca sobre la guerra, i que retraten diferents fronts, són el díptic de Clint Eastwood Banderas de nuestros padres i Cartas desde Iwo Jima (2006), Patton (F.J. Schaffner, 1970, amb guió de Coppola), Roma, città aperta (Roberto Rossellini, 1945) i El puente sobre el río Kwai (David Lean, 1957). Alguns d'aquests films es projecten aquests dies en el Festival de Cinema Bèl·lic.
Quatre clàssics i una sorpresa
El cinema Aribau de Barcelona és el marc entre avui i dilluns del Festival de Cinema Bèl·lic, que se celebra amb motiu del 70è aniversari de la batalla de Normandia. Oferirà diàriament la projecció, a la gran pantalla d'aquest local, d'un clàssic sobre el conflicte, en VO subtitulada en castellà. “El cicle representa molt bé el que és el cinema sobre la II Guerra Mundial”, diu Josep M. Caparrós.La mostra arrenca avui (20.30 h) amb la producció britànica Un puente muy lejano, dirigida el 1977 per Richard Attenborough i protagonitzada per Sean Connery, Ryan O'Neal i Michael Caine. Recrea una fallida operació britànica en el camí de Normandia cap a Alemanya. Demà (20.30 h) es projectarà Salvar al soldado Ryan (1998), dirigida per Steven Spielberg i protagonitzada per Tom Hanks i Matt Damon.
Dissabte (20.30) serà el torn de La gran evasión (1972), de John Sturges i amb Steve McQueen com a principal protagonista. Tot un clàssic que combina el cinema bèl·lic amb el subgènere del fugues de presons. Diumenge (18.30) es podrà veure El puente sobre el río Kwai, film sobre la construcció d'un pont al sud-est asiàtic feta per presoners aliats amb què David Lean va triomfar en els Oscars del 1957. Dilluns (18.30) hi haurà una sessió sorpresa. Les entrades valen 7 euros (3,5 la sessió sorpresa) i es poden comprar per Ticketmaster o a la taquilla.
