CRÍTICA
Àngel Quintana
Les ombres del somni americà
Ewa Cybulska –Marion Cotillard– és una jove emigrant polonesa que després de la mort dels seus pares arriba a Ellis Island per conquerir la terra promesa. Els seus ideals es posen de manifest quan afirma que ha viatjat de Polònia fins Amèrica per “conquerir la felicitat”. Tot podria fer suposar que James Gray roda El sueño de Ellis sobre el somni americà, sobre aquells que van arribar al port de Nova York i van veure la silueta fraternal de l'estàtua de la llibertat.
En aquesta superba pel·lícula de James Gray res no és, però, allò que sembla. L'estàtua de la llibertat es transforma en una disfressa grotesca d'una representació de cabaret i Ewa comprèn que per conquerir la felicitat ha de baixar fins a les portes de l'infern. No hi ha somni sense malson, no hi ha felicitat sense pas previ pel pecat. La terra promesa no és la terra on tot resulta fàcil, sinó un lloc on per triomfar primer cal practicar la prostitució.
Entre lla llum i la foscor
En el seu cinquè llargmetratge, James Gray posa damunt la taula tots els temes forts de la seva obra cinematogràfica. Per una banda, una atmosfera basada en la lluita eterna entre la llum i la foscor que culmina en un esplèndid pla final en què tot es resol mitjançant una confrontació entre zones lluminoses i zones ombrívoles. La idea que el pecat resulta inevitable i que s'assumeix com un camí de purgació personal marca tota la història de la protagonista.
La segona qüestió és la idea del clan. Ewa viatja a Nova York en un vaixell –l'acció té lloc als anys vint del segle XX– amb la seva germana, que es retinguda a Ellis Island per haver estat víctima d'una tuberculosis. La idea del clan familiar com a lloc uterí des del qual els personatges són expulsats, però cap al qual han d'anar a parar, torna a estar omnipresent en la pel·lícula. La família ha mort, els parents llunyans són avariciosos i corruptes, però el destí cap a la felicitat no es pot dur a terme sense la presència de la germana.
El tercer element clau de la poètica de James Gray és la qüestió de la dualitat. Ewa –com la protagonista de Two Lovers– es mou entre dos homes. Hi ha un home que actua com un ésser satànic, porta les dones cap al cabaret i d'allà cap al comerç del seu cos. És un personatge malèvol però que pateix una forta tortura interior. Al seu costat hi ha un ésser lluminós que sorgeix com un il·lusionista capaç de transfigurar la realitat. La relació entre tots dos personatges no és clara, però acaba marcada per la tragèdia. James Gray no resulta gens complaent, ja que la tragèdia serveix per construir una nova faula sobre Amèrica i sobre totes les seves falses quimeres. El camí cap al somni no és fàcil, sinó que comporta una lenta i amarga baixada cap als inferns. Una pel·lícula memorable.
