Cultura

Anna Broinowski

Cineasta

“La veritat pot ser molt avorrida”

Pensava que Kim Jong II era una mena de bufó i em vaig adonar que és un polític molt astut

La cineasta Anna Broinowski estava indignada amb el fracking que contamina nombrosos indrets d'Austràlia per fer més rendible l'extracció de gas natural o petroli. Fins i tot volien practicar-lo en un cèntric parc de Sydney, la seva ciutat. Per denunciar-ho, va rodar un documental en primera persona, Aim high in creation, i va viatjar a Corea del Nord per estudiar les tècniques de propaganda dels cineastes d'aquest país. La mirada crítica i carregada de prejudicis de Broinowski es va desplaçant cap al respecte i fins i tot admiració pels seus col·legues de professió nord-coreans, sense deixar de ser crítica amb la dictadura, però oferint una perspectiva ben diferent de la propaganda occidental –que també en tenim, i molta!–. La mostra de cinema on line Atlàntida Film Fest 2015 la va convidar fa dues setmanes a Barcelona per oferir un taller sobre cinema i propaganda i per presentar el seu documental.

A qui va subornar per poder anar a rodar a Corea del Nord?
[Riu]. No vaig subornar ningú. Totes les empreses que ofereixen tours a Corea del Nord demanen molts diners. Hi ha una empresa que organitza viatges a aquest país des de Pequín, també per realitzar documentals, i coneixen molt bé una persona que treballa a la indústria cinematogràfica coreana. Em van passar el seu contacte, i gràcies a això vam tenir un accés total als cineastes coreans. No vaig subornar ningú, però sí que s'esperava que portés regals del Duty Free, tipus conyac, whisky, perfum Channel, el tabac japonès Mild Seven... Però res era evident, tot eren regals que s'havien de passar per sota la taula.
La propaganda s'associa molt a les grans ideologies del segle XX, però està ben viva, avui?
Jo diria que avui dia fins i tot és més important que abans, perquè ara hi ha unes altres tècniques, és més sofisticat. Quan parlem de propaganda no només parlem del que passa a Corea del Nord, o el que passava a la Unió Soviètica, l'Alemanya de l'Est o els documentals de Leni Riefenstahl. A Occident també en tenim a la publicitat, als comunicats dels governs, als mitjans de comunicació...
Què la va sorprendre més de Kim Jong II, el seu anterior dictador?
Abans tenia la mateixa idea que tothom sobre Kim Jong II, que era una mena de bufó, amb els cabells amb aquella permanent... La imatge que dóna la pel·lícula Team America. Però en llegir el seu llibre sobre com fer cinema, em vaig adonar que també era un home molt intel·ligent, un polític molt astut. Dictadors com Saddam i Gadafi van intentar imitar el seu programa nuclear per parar els Estats Units.
Li agradava molt el cinema...
Vaig fer una mica de recerca sobre ell, i vaig descobrir que era un fanàtic del cinema. Tenia en secret còpies de pel·lícules de James Bond, d'Elizabeth Taylor, tenia 20.000 westerns... Podríem dir que és una mena de Spielberg oriental, perquè va agafar tot el cinema occidental i el va adaptar per a Corea del Nord, i va aconseguir que la cinematografia evolucionés, deixés de ser una mena de cinema soviètic molt avorrit a tenir tota mena de gèneres: acció, bèl·liques, de monstres, comèdies romàntiques... Ja sé que és un dictador malvat, però m'interessava conèixer la part artística d'aquest personatge.
I el país, el va sorprendre?
Del país, tenia els mateixos clixés que qualsevol de nosaltres pot tenir si veu Fox News o els mitjans occidentals, gent amb rentat de cervell, fam... Per això em va sorprendre molt quan vaig anar a Pyongyang, la capital. És l'aparador que volen que els occidentals vegin, una ciutat molt bonica, com un plató cinematogràfic, recorda The Truman Show, o Gattaca. És com una desintoxicació del materialisme, no veus anuncis enlloc. És una mena de Disneyland propagandística. A mi que m'interessa molt la propaganda, estar en un lloc així em sembla fascinant.
Sembla que se n'ha de riure dels cineastes coreans, però al final del seu documental ‘Aim high in creation' els mostra respecte, gairebé admiració...
Sí, la idea que tenia era fer broma d'aquesta gent, que fa aquest cinema de propaganda, però quan arribes allà i trobes aquesta gent tan generosa, càlida i sincera, que posa aquesta passió en allò que fan... Fan productes propagandístics, però la seva idea és fer pel·lícules, com jo. Va ser aquí que el meu documental va canviar, i va passar a parlar de la família que formem tots els cineastes del món. I vaig tenir la idea d'humanitzar la gent de Corea del Nord.
Creu que la propaganda és una eina legítima si s'utilitza a favor de causes justes?
Sí, hem de ser sincers i reconèixer que els cineastes manipulem la veritat per aconseguir un determinat efecte en el públic. Per què no podem fer servir aquesta manipulació per fer el bé? Sempre dic que sóc una propagandista inversa. Hi ha una sèrie de cineastes com Michael Moore o Morgan Spurlock que ja ho fan, gent que utilitza la intel·ligència, l'humor i les tècniques cinematogràfiques per fer aquesta contrapropaganda. Un documental se suposa que tracta de la veritat, però també pot ser molt manipulador, per tant hem de ser molt sincers.
Quines són les línies vermelles que no s'han de traspassar en fer propaganda?
Més bé parlaria de línies ètiques, i és clar que n'hi ha. Jo el que no vull fer mai és vendre una mentida, manipular el públic perquè pensi el que penso jo o el que vull que pensi. Intento ser molt sincera i no trair el tema o les persones implicades. Això Michael Moore no ho fa. Jo poso una sèrie de coses en una pel·lícula i deixo que el públic decideixi si allò està bé o no. Miro de provocar preguntes, més que donar respostes. Hi ha dos elements importants, la veritat i l'entreteniment, i moltes vegades la veritat pot ser molt avorrida i és difícil fer una cosa entretinguda.
Per què Hitler, Stalin, Kim Jong II i tants altres cineastes han volgut utilitzar el cinema per fer propaganda?
Jo hi afegiria Gadaffi, Pol Pot...El cinema és una eina molt poderosa, perquè pots parlar tant a les emocions com a la ment de les persones. Per als règims totalitaris és molt important perquè permet adreçar-te a les masses. De tota manera, també va ser important per als aliats, van fer cinema de propaganda contra els nazis. Des de la Primera Guerra Mundial s'ha fet servir. És una eina poderosa perquè pots manipular gent a gran escala, molt més que amb un llibre. Amb el cinema, apel·les col·lectivament a un grup de gent que està en una sala fosca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Guim Costa, nou degà del Col·legi d’Arquitectes

BARCELONA

Barcelona toca el cel a la Torre Glòries

barcelona

El mural Acid, de Keith Haring, Bé Cultural d’Interès Nacional

BARCELONA
Crònica

Iggy Pop, un animal en llibertat

Tolosa

Oques Grasses exhaureix les entrades del seu desè aniversari al Palau Sant Jordi

BARCELONA

Canes 2022: Zombis per a una revifalla

Canes
JORDI PIGEM
LLETRES

“L’objectiu és controlar la gent, no la covid”

L’ESCALA

L’art de Godia, en venda

barcelona

Banyoles es prepara per a un cap de setmana de jazz

BANYOLES