Cultura

LA CRÒNICA

Una biblioteca monumental

Madame Bovary, Vinyoli, Pijoaparte, Tyrion Lannister i Otel·lo convivien ahir en promíscua harmonia al claustre de la Seu Vella. Era el primer dimecres que es posava en marxa la tarda dels lectors. Els visitants que accedeixin amb un llibre al monument tenen entrada gratuïta. A les quatre de la tarda, tot i que el sol encara picava de valent, ja hi havia una desena de persones que s'havien buscat el seu racó de lectura als majestuosos finestrals gòtics. La ciutat, als seus peus, però els lectors no la veien. Llegien absorts en un silenci que només trencava el clic dels fotògrafs. La Núria va ser una de les primeres a arribar, amb la poesia completa de Vinyoli sota el braç. “M'agrada venir a la Seu Vella. Moltes vegades passejo pel voltant però no hi entro. I aquesta iniciativa és l'excusa perfecta per retornar-hi, tot i que no sabia que hi hauria premsa”, diu amb un punt de resignació. L'Ares ni se n'ha adonat, de la presència dels mitjans. Ha triat la segona entrega de Joc de trons i està plenament submergida en el text. “Quan he agafat el llibre no hi he pensat, però ara m'adono que llegir-lo en aquest context medieval és una passada.” Larissa, Núria i Julio arriben junts. Ells no n'han tingut prou amb un llibre. “Venim carregats perquè ens ha semblat una idea molt bona i ens passarem la tarda llegint. Fins que tanquin.” El Hobbit, Últimas tardes con Teresa, La dama de les camèlies, Eldun, Madame Bovary, Otel·lo... les seves motxilles són pur eclecticisme. Riuen quan els ho faig notar. “Potser sí.” Al claustre hi ha més gent, però amb una mirada de reüll fan saber que han pujat fins a la Seu Vella a la recerca d'una mica de pau i no hi renunciaran per aquesta crònica. Pep Tort, director del Consorci del Turó, es mostrava satisfet per l'acollida d'aquesta nova iniciativa, que va atreure vint-i-quatre persones amb ganes de llegir en un espai molt singular. Una petita mostra d'obres de bibliòfil, facsímils de l'Arbre de filosofia d'amor, de Ramon Llull, o l'Atles català del 1375 acaben de posar el contrapunt literari. Una picada d'ullet als temps en què la Seu Vella atreia els grans mestres de l'Estudi General de Lleida, la universitat més antiga de la Corona d'Aragó. Felip V tindria la mateixa consideració amb la vella catedral que amb la universitat: cap ni una. Les va fer tancar totes dues.

A pocs metres d'aquesta insòlita biblioteca, hi ha gent treballant a ritme frenètic. Tots porten alguna cosa de color taronja corporatiu. Són de Ciutadans. Quan acabi la tarda dels lectors començarà la nit d'Arrimadas i companyia. Un capítol final amb què cap lector no comptava.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.