el repunt
Dalmaus i Catalans
«Em refereixo a dues nissagues familiars, no pas de poder, sinó de servei, com han estat els Dalmau editors [...] i els Català, de Valls, fotògrafs»
El país és ple de Dalmaus (mossèn Dalmau, el «señor Dalmau, señor Viñas», de la ràdio dels anys seixanta, etc.) i de Catalans (segons Pujol, tots aquells que «viuen i treballen a Catalunya»), als quals hauríem d'afegir els que hi viuen i estan desocupats, però deixem-ho aquí.
Allò a què ara em refereixo és a dues nissagues familiars, no pas de poder, sinó de servei, com han estat els Dalmau editors, que arrenquen amb el cap de la tribu, Rafael Dalmau Farreres (1904-1976), i continuen amb la seva filla, Carme Dalmau (1930), i els Català, de Valls, fotògrafs, amb el patriarca Pere Català Pic, i un dels seus fills, Pere Català Roca (1924-2009), el qual, per matrimoni amb Carme Dalmau, va passar a formar part del nucli inicial que, ara fa cinquanta anys, el 1959, va crear el segell editorial Rafael Dalmau Editor.
Aquesta empresa familiar, que ja va per la tercera generació de continuïtat, amb Rafael Català Dalmau al capdavant, incorporant-hi la quarta, la dels besnéts, celebra ara aquest cinquantenari, amb tot l'orgull de poder mostrar, en una exposició al Museu d'Història de Catalunya, una trajectòria exemplar, la de fer viable –amb rigor editorial i servei al lector– una empresa cultural i comercial que tenia per missió, en les circumstàncies que són de suposar, divulgar la història de Catalunya en els seus molts i variats aspectes.
Aquest diumenge vinent, al mateix museu, amics i lectors seran rebuts pels Dalmaus i Catalans, iniciadors i continuadors, per celebrar l'aniversari. Per pocs mesos, ja que va morir a principi d'aquest any, no hi podrà ser l'estimat i recordat per tants Pere Català Roca, que, amb la seva màquina a l'esquena, es féu un tip de voltar pel país (pels Països) per documentar les seves sèries de gruixuts llibres, tots publicats a Can Dalmau, sobre els castells catalans, el món casteller, l'Enciclopèdia de l'excursionisme (dos volums, amb text del geògraf reusenc Josep Iglésies) i tot el que Pere va escriure sobre l'Alguer, el petit nucli català de Sardenya que, després d'Eduard Toda al segle XIX i Palau Fabre, els anys 40 del XX, l'erudit de Valls va tornar a fer emergir per a la catalanitat comuna.
Allí, a l'Alguer, en l'anomenat Viatge del Retrobament, cap al 1956, va produir-se, també, un encontre molt especial: el trobament de Pere i Carme.
En el curs de les converses que havíem tingut, tant al carrer Bonavista com al del Pi, de Barcelona, Pere Català m'evocava –amb aquell seu català ple d'avellanes– aquell retrobament amb l'antiga terra de la Corona d'Aragó i el seu trobament, més particular, amb la que havia de ser la seva dona, una aliança que, talment com en alguns casos de la dinastia comtal catalana, havia de donar excel·lents fruits per a la continuïtat del projecte editor del vell Dalmau, l'home d'Estat Català i de Nosaltres Sols, exiliat, retornat el 1940 i que, de seguida, es va posar mans a l'obra.
Una obra editorial que, en aquells mateixos anys seixanta, va diferenciar-se tant d'altres editors, sobretot dels que l'any 1962 i següents van començar a publicar grans llibres, gairebé de luxe, sobre la nostra cultura, per satisfer una burgesia que, en general, havia renegat del seu paper, mentre a Can Dalmau continuaven, a preus molt assequibles, amb els seus Episodis de la Història (llibrets de 50 o 60 pàgines), per anar fent obrir a poc a poc la gana d'un poble que ni sabia que en tenia molta.
