Cultura

Bernat Puigdollers. situació crítica

Jaume Vidal

“Em sembla positiu que no hi hagi cap substitut de Tàpies”

Té sentit la crítica d'art avui?

Absolutament. Estem en un període de transició sistèmica i això es veu reflectit en l'art. És un moment complex i, davant d'això, el crític ha d'ajudar a posar ordre. Coneixedor del món artístic i els artistes, ha de fer visibles els nous valors, subratllar-ne les qualitats, aconsellar i proposar sense ser dogmàtic. Ha de donar eines al públic per introduir-se i comprendre l'art.

S'ha convertit el crític en artista i l'artista en crític?

L'artista i el crític es complementen encara que avui les fronteres entre tots dos s'hagin diluït. El crític dóna noves lectures, evoca noves interpretacions i, en certa mesura, participa del fet creatiu. L'artista, per altra banda, treballa més el seu discurs i el contingut de la seva obra.

Quin és el seu museu preferit?

No tinc un museu preferit. Tots els museus són interessants. Entre uns i altres conformen un discurs per comprendre i aprofundir el conjunt de la nostra historia de l'art. Tot i així, tinc debilitat pels museus petits i, especialment, els museus monogràfics. No necessàriament d'artistes consagrats. M'agrada entrar a la història de l'art per la porta petita. Ajuda a comprendre moltes coses.

En quin no hi entra mai?

No hi ha cap museu on no hi vulgui entrar. Hi ha museus dolents des d'un punt de vista museogràfic però amb obres de gran interès. I dels museus dolents se n'aprèn de la mateixa manera que de la mala pintura s'aprèn com ha de ser la bona.

Tàpies té successor?

Tàpies té un llenguatge massa propi per tenir successor. Com a referent de les arts em fa la sensació que actualment no hi ha cap altre artista que tingui la seva presencia i nivell d'influència. Això em sembla positiu. Crec que som un país d'individualitats. Ens agrada tenir-ne un de cada casa: un pintor, un poeta... Considero que és una bona oportunitat per diversificar i desmitificar els nostres referents artístics. No hi pot haver més d'un gran artista? De vegades els arbres no ens deixen veure el bosc.

L'art català ha viscut massa dels grans noms?

Per descomptat. Les grans figures de cada període artístic han eclipsat altres grans artistes de la seva generació que caldria conèixer i reivindicar. Els historiadors tenim encara molta feina a fer.

Per quins artistes aposta?

Em sembla que ens trobem en un moment d'estancament. Hi ha artistes interessants però no veig que avancem gaire plàsticament. Molts encara consideren Tàpies un artista contemporani! Darrerament la creació artística s'ha polaritzat: o preval la forma o preval el concepte. Potser caldria tornar als orígens. Trobar l'equilibri. Retrobar-nos amb l'emoció estètica.

Realment li interessa l'art al públic català?

El públic interessat per l'art és minoritari. Tot i així, el públic general té una intuïció innata que sovint menystenim. Tan sols cal potenciar-la. No amb grans produccions expositives però sí més properes, entenedores i atractives. Això sí, sense perdre mai el rigor. Tasca difícil però no impossible.

Som un poble artísticament madur?

No. S'hauria de donar més importància a l'educació de la sensibilitat ja des de ben petits. Educar el gust, saber valorar i, sobretot, saber mirar és bàsic i no només en el camp artístic.

Els polítics es creuen l'art català?

No crec que considerin la cultura una prioritat. Més el suporten que no l'estimulen.

Bernat Puigdollers (Barcelona, 1991). És crític de nova fornada. Vull dir jove. Però amb trajectòria perquè de ben jove sabia el que volia. Bé, no del tot. A primer de batxillerat volia fer arquitectura, però la contemplació de les escultures de Tomàs Bel el van orientar cap a història de l'art. Se sent fill de la seva generació, però com a historiador que és també li agrada mirar el passat. Ha desenvolupat la seva tasca d'investigació en el camp de l'art català de mitjan segle XIX fins la postguerra. Ha comissariat exposicions monogràfiques i és el director artístic del projecte Art i Futur promogut per l'Assemblea Nacional Catalana. Col·labora amb la Fundació Arranz Bravo i forma part de l'equip del TallerBDN i de la Casa Taller Tomàs Bel.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Tània Juste guanya el 54è premi Prudenci Bertrana de novel·la amb ’Amor a l’art’

girona

Julio Manrique retrata un viatge migratori “prenyat d’humanisme” a ‘Carrer Robadors’

Barcelona

Valls rep el Crexells

barcelona

Itineraris culturals de Girona, en una app

Girona
Joan Dausà
Cantant i músic

“És un disc èpic i lluminós”

L’Escala (Baix Empordà)
La crònica

La força de la música

Doble Alícia per a Sílvia

barcelona

Figura essencial del cinema mut

Barcelona
ENRIC HERCE
Novel·lista

“No viure de la literatura em dona llibertat creativa”

barcelona