Poloni, luxe i marginalitat
Teresa Solana presenta ‘Campanades de boda', dels bessons Borja i Eduard
¿Com es poden relacionar un casament de súper luxe a Barcelona entre l'hereva d'un magnat nord-americà i una exmodel amb un estudiós del càncer, fill d'uns carnissers de Puigcerdà; amb traficants de drogues de la Mina; i amb un enverinament amb poloni 210? Qui ho vulgui saber ha de llegir Campanades de boda (Edicions 62), la quarta novel·la de Teresa Solana protagonitzada pels peculiars detectius bessons, Eduard i Borja.
“L'obra parteix de tres vies. Volia mostrar la Barcelona turística que pot ser l'escenari d'un casament com el que va tenir lloc a finals del 2013 entre una parella hindú. Després el tema del verí, que va sortir de la lectura d'Historia del veneno. De la cicuta al polonio, d'Adela Muñoz; i, finalment, volia mostrar com la delinqüència de nivell més baix pot aplicar criteris neoliberals als seus negocis”, explica l'autora.
Teresa Solana (Barcelona, 1962), filòloga i traductora, actualment alterna la creació de tres sèries. La dels bessons, la de la sotsinspectora dels Mossos Norma Forester i la infantil Super Nyaps, d'aventures galàctiques. Fa un any que viu a Oxford, “enyoro amics i família, però allà hi estic molt bé, entre el camp i una àmplia oferta cultural”.
“Una novel·la negra ha d'entretenir el lector i li pot explicar determinades coses o fer crítica, però de manera subtil, no alliçonant, perquè el lector és prou intel·ligent per interpretar el que expliques”, comenta Solana.
La novel·la es llegeix sense pauses, en la primera persona de l'Eduard, que fa una mica de Watson, tot i que el seu germà Borja no seria un Sherlock Holmes, és un galtes especialista en relacionar-se amb l'alta societat i treure'n profit. Fa l'efecte que l'Eduard li cau millor, a l'autora. “Compartim més coses, com ara ser independentistes, però el Borja no em cau gens malament”, assegura.
Potser per tot plegat l'Eduard rep un regal narratiu poc habitual, i és que no tenint l'atractiu del germà, s'emporta al llit la femme fatale de l'obra.
La trama avança amb pas ferm i una amenitat molt agradable fins a un final en què la justícia s'imposa. I això no destapa res que no es pugui dir. “En el panorama actual els corruptes ja no tenen la impunitat que tenien. Encara hi ha molta, moltíssima injustícia al món, però estem en un moment en què tenir més informació ajuda a construir una societat una mica millor”.
Solana participarà, el dijous dia 4, en la taula rodona de BCNegra Crims amb somriure, a les 16 h, a l'Auditori del Conservatori, i dilluns dia 8 presenta la novel·la a la Casa del Llibre de passeig de Gràcia, a les 19.30 h.
