cultura

cultura

cinema

De les panteres als dinosaures

Bob Kurtz, un dels creadors de ‘La pantera rosa', ha donat una classe magistral a l'escola FX Animation

El seu cognom fa venir calfreds als cinèfils, però Bob Kurtz és tot el contrari d'un coronel embogit per la guerra de Vietnam: és un avi entranyable, atent i simpàtic, un mestre de l'animació que va ser guionista de la mítica sèrie dels anys 60 La pantera rosa, ha treballat amb Spielberg i Tarantino i ha fet tots els papers de l'auca en el món dels dibuixos animats. “Sóc guionista, productor, director, dissenyador... I també sóc un solucionador de problemes –explica en una entrevista a El Punt Avui–; als alumnes els dic que tot genera problemes, però com a persones creatives que som, hem de ser capaços de resoldre'ls.”

La setmana passada va fer una classe magistral a la FX Animation-Barcelona 3D & Film School, en què va compartir els seus coneixements amb els alumnes, amb el títol de La Pantera Rosa al desnudo. A més, Jurassic Park, Minority Report i Four rooms són altres títols de la seva filmografia, una quarantena de títols.

“Jo no puc fer que un estudiant sigui creatiu –comenta–, però li puc ensenyar alguns camins per entendre i fer millor la seva feina.” Per exemple? “La clau és observar. Has de començar observant, sense cap prejudici: has d'acceptar el món tal com és, i després pots començar a treballar. Obre el teu món a noves coses en què no creies, i després trasllada-les al teu públic.” Per Bob Kurtz, “l'animació és com una coreografia, a moments, lenta i a moments, ràpida.”

L'èxit de la pantera

Com en qualsevol èxit, és molt difícil explicar per què va connectar amb el públic La pantera rosa, personatge nascut als crèdits de la pel·lícula de Blake Edwards, per al qual Kurtz va escriure guions durant els anys 60. Situa aquests dibuixos animats “en els termes clàssics de la comèdia, un humor molt físic, que s'ha d'interpretar amb el cos, el que a Amèrica l'anomenem slapstick, que tenia mestres com Chaplin, Keaton.”

La carrera de Bob Kurtz l'ha portat a treballar amb pràcticament tots els grans estudis de Hollywood, i en títols tan importants com Jurassic Park (1993). “La meva feina va ser fer versemblants els mosquits dels quals extreien l'ADN dels dinosaures. Era important per fer creïble tota la trama.” Defineix Spielberg com “un geni, i una persona amb qui es treballa molt bé; no va fer cap canvi del que li vaig proposar.”

Amb Quentin Tarantino va col·laborar en la pel·lícula Four rooms (1995). El descriu com “un munt d'energia”, i recorda que “al seu menjador tenia la seva col·lecció completa de vídeos, com en un videoclub, els tenia tots allà.”Manté amistat des de fa molts anys amb John Lasseter, el creador de Pixar i actual responsable creatiu de Disney. “Pren decisions tot el dia, des de les cinc del matí, i a més són decisions encertades. Definitivament té la capacitat d'explicar històries i la visió de Walt Disney, és realment comparable. És un home que coneix molt el públic i confia en els seus artistes.”Tot i que és d'una altra generació, sent un gran respecte per l'animació creada per ordinador: “Es fan pel·lícules meravelloses com Zootròpolis, hi ha directors com Pete Docter... La gent aprofita les oportunitats, i l'animació informàtica permet ser més creatiu i juganer. El risc és que s'utilitza el mateix software i hi ha el perill que els dissenys siguin massa similars.” Insisteix, però, que s'ha de respectar la feina dels artistes, perquè “quan vas a veure cinema, vols veure alguna cosa feta per una persona, no per una màquina.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

El Jazz omple el Passeig de Gràcia

barcelona
crónica

Oques Grasses en salsa dolça

GIRONA

El manifest d’Agitart centra el Dia Internacional de la Dansa

girona
cultura

L’alt i constant mestratge de Mercè Vidal

Paola Cortellesi
Cineasta i actriu

“Els italians portem el neorealisme a l’ADN”

Barcelona
cultura

Mor Francisco Rico, un dels grans experts del ‘Quixot’

barcelona

Marc Larré guanya el premi Antoni Vila Casas d’Escultura 2024

palafrugell
cultura

La llei contra la bruixeria més antiga d’Europa, de les Valls d’Àneu, compleix 600 anys

barcelona
Novel·la Gràfica

Jaime Martín i les trementinaires del Pirineu

Barcelona