Altres

Crítica

música

Per ballar i escoltar en les distàncies curtes

La trajectòria de Seal (Londres, 1963) s'ha mogut sempre per un pop-soul, molt ballable, des que a mitjan dècada dels noranta va ser una de les veus emergents de la música electrònica britànica. Amb una presència física imponent i amb potència vocal pel so del soul més clàssic, el cantant britànic s'ha refugiat en un estil melòdic.

Per reivindicar-se musicalment (i deixar enrere uns últims anys en la fira de les vanitats arran de la seva relació amb la model Heidi Klum) i recuperar una escena en què triomfaven vocalistes de so sofisticat com ara Sade i Lisa Standsfield, Seal va obrir el concert de dissabte a la nit i el seu debut en el Festival de Peralada amb dos dels seus grans èxits, Crazy i Killer. Però res de nostàlgia. Va mostrar una actitud festiva i de molta complicitat: va baixar més d'un cop de l'escenari, aproximant-se a un públic eufòric des del minut u. Seal es va fer seu el passadís, fins i tot va convidar a pujar a l'escenari una noia del públic que s'havia atrevit a un ball a dos.

En la seva única actuació aquest estiu a Catalunya, Seal va presentar nou àlbum, Seal 7 , i temes com ara Daylight saving, Do you ever i Love, una de les cançons interpretades en format acústic i que accentuava el romanticisme; Seal amb la guitarra; l'única llum que es projectava des de l'escenari. Es va mostrar més profund amb Prayer for the Dying, que ja té vint anys, quan va fer referència a la pèrdua: “La diferència entre el que som i el que serem és el temps.” Però va ser en l'acústic quan va sorprendre, fugint del pop més comercial: molt especial la versió de Hall & Oates, Sara Smile, amb què va convidar el públic –devot, entregat– a fer els cors. Hi ha les cançons que inspiren i amb què creixes, va dir, per presentar, “molt apropiada” per l'actualitat, Mad world de Tears for Fears. Bisos de rigor amb un dels clàssics i de banda sonora Kiss from a rose; una noia de la primera fila li va entregar una rosa. Moment bonic. Però el final requereix focs d'artifici. I enmig d'un núvol de mòbils i seguidors, va convertir l'última cançó, Life on the dance floor, tota una declaració d'intencions, en una pista de ball.

Seal
Festival Castell de Peralada
Dissabte, 23 de juliol


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetats literàries

Benet Salellas, entre les novetats de Tigre de Paper

Barcelona

L’aventura d’un artista català al Nova York dels anys vuitanta

barcelona
CIRC

El Cric programa una gira amb vela a l’estiu per micropobles al Pirineu

BARCELONA
Jordi Llavina
poeta i antologuista

Antologia poètica d’Antoni Tàpies Barba

Barcelona
ART

La Fundació Fenosa aposta per la museografia orgànica

EL VENDRELL
memòria històrica

La llibreria francesa Jaimes recorda demà els 85 anys de la Retirada amb la presentació de dos llibres

barcelona
centenari

Comença l’Any Joan Salvat-Papasseit

Barcelona
LITERATURA

Barcelona tria Anna Guitart com a comissària de la Fira del llibre, a Guadalajara

BARCELONA
cinema

‘Dragonkeeper’ obre un festival de Màlaga amb rècord de produccions catalanes

màlaga