ARQUEOLOGIA
Els tres mosaics, retrobats
L'exposició temporal ‘3 mosaics, 3 museus', que es pot veure fins a l'11 de setembre al Museu Arqueològic de Girona, reuneix tres peces de la vil·la romana del Bell-lloc del Pla, que no es mostraven juntes des de fa més de 140 anys
El 17 de maig del 1876, els lectors del diari gironí La Lucha es van assabentar que a Can Pau Birol, un antic mas fortificat situat on actualment està situat el col·legi de Bell-lloc del Pla, s'havia descobert un dels conjunts de mosaics més espectaculars i interessants trobats a les nostres comarques. Concretament, es tractava de tres mosaics de gran qualitat i enorme riquesa, coneguts com el mosaic de Bel·lerofontes, el mosaic de Teseu i Ariadna i el mosaic del Circ.
Per una sèrie de circumstàncies que costaria resumir, les tres valuoses peces artístiques es van acabar distribuint, amb el temps, en tres museus: el Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona, el Museu d'Història de Girona i el Museu d'Arqueologia de Catalunya-Barcelona. Ara, gràcies a una exposició temporal titulada 3 mosaics, 3 museus, que es pot veure fins a l'11 de setembre al monestir de Sant Pere de Galligants (seu del museu arqueològic de Girona), els tres mosaics s'han retrobat per mostrar-se junts després de 140 anys. Així mateix, per ajudar a contextualitzar la vil·la i els mosaics, la mostra, situada al mig de la nau central de l'església de Sant Pere de Galligants, té una recreació a escala real de la ubicació dels mosaics a la vil·la del Bell-lloc del Pla, diversos panells informatius, un espai per a la interpretació de la iconografia i simbolisme de la temàtica dels tres mosaics, i un darrer espai interactiu, manipulatiu i didàctic per conèixer a fons la tècnica d'elaboració d'un mosaic i el seu procés de restauració.
Per si algú no ho sabia, l'exposició recorda als visitants que de l'antiga Gerunda romana, una ciutat estratègicament situada al pas de la via Augusta, en resten avui dia sis vil·les. Dues (Aiguaviva i Palau) només conserven la tomba monumental dels propietaris. De la vil·la de Vilablareix, se'n conserva una tomba monumental i estances termals privades. Pel que fa Montfullà, destaca la cambra pavimentada amb un mosaic. I quant a la del Pla de l'Horta (Sarrià de Ter), la més ben conservada, hi ha una dotzena de cambres amb mosaic, restes de zones termals i una evolució de més de sis segles d'història que no para d'oferir alegries als arqueòlegs de la Universitat de Girona que anualment l'excaven.
La mostra, molt ben documentada i, el que és millor, exposada, deixa clar que malgrat que no quedi a la vista cap estructura de la vil·la romana –ni tampoc gaire pistes de com devia ser-ne l'evolució–, els seus tres mosaics –més un quart de geomètric de què no se sap la decoració– evidencien que a l'antiga ciutat que avui trepitgem vivien avantpassats amb poder adquisitiu i amb un bon gust artístic. Els tres mosaics, consideren els experts, formarien part d'una sola habitació i per la seva disposició podria ser un pati o una gran sala de recepció. La reproducció en serigrafia a escala real permet fer-se la idea de com de luxosa devia ser aquella antiga edificació. I si no, només cal enfilar les escales per tenir una visió més zenital
i gaudir plenament dels mosaics de Bel·lerofontes, Teseu i Ariadna i el Circ.
